Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Genis per damunt de la seva època

"Les èpoques són totes iguals, però el geni està sempre per damunt de la seva època". La frase és de William Blake (1757-1827) i la cita Walter Pater (1839-1894) al Renaixement, assaig recuperat per l'editorial Adesiara en la traducció de Marià Manent del 1938. El mateix Manent recorda que l'obra de Pater va influir decisivament Yeats i la seva generació. Els genis en què es fixa l'autor són, entre d'altres, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. I malgrat la singularització en uns noms, o potser precisament per això, Pater afirma que el Renaixement és "el període més interessant, potser, de la història de l'esperit".

Quines són, segons l'estudiós anglès, les qualitats de Miquel Àngel? Dolçor, vigoria i energia convulsa. Afirma: "Ningú no expressà amb més veritat la idea del son inspirat, dels rostres carregats de somnis". I quin és el motiu central de la seva obra? "La creació de vida". En un breu apunt, Pater també ens il·lumina sobre l'entrada a la vida de Miquel Àngel: "La seva mare, una noia de 18 anys, el donà a dida en un mas que hi havia entre els turons de Settignano, on tothom treballava a les pedreres de marbre, i l'infant es familiaritzà de bona hora amb aquella estranya primera fase de l'art de l'escultor. A aquesta succeí la influència del mestre més dolç i plàcid que Florència hagi vist mai, Domenico Ghirlandaio. Als 15 anys treballava entre les antiguitats del jardí dels Mèdici, copiant-les i restaurant-les, i així s'atragué la condescendent atenció del gran Lorenzo. També sabia excitar grans odis, i fou en aquell temps que, en una baralla amb un company d'estudis, va rebre un cop de puny a la cara que el privà per sempre de la gentilesa de la forma exterior". Però segurament l'enfortí.

Anem ara a Da Vinci i la seva vida "plena de rebel·lions sobtades" en 30 anys a Florència, 20 a Milà i 19 d'errabunds. Tenia una gran força física, una especial "inquietud de caràcter". És sabut que escrivia de dreta a esquerra. En el context del Renaixement, si Rafael representa el retorn a l'Antiguitat, Da Vinci és el retorn a la natura: "Les seves observacions i experiments omplen tretze volums de manuscrits [...] Explicà l'obscura llum de la part no il·luminada de la lluna, sabé que el mar havia cobert un temps les muntanyes on hi ha petxines". ¿I les forces elementals del seu geni? "La curiositat i el deler de bellesa".

Més continguts de