Publicitat
Publicitat

Reportatge

Els mons paral·lels d'Haruki Murakami

Empúries i Tusquets publiquen ‘Balla, balla, balla’, novel·la que l’escriptor japonès va publicar l’any 1988. L’argument del llibre, addictiu i esquitxat d’una subtil crítica social, no fallarà als seus nombrosos lectors

Haruki Murakami va descobrir la seva vocació literària en un camp de beisbol de Tòquio, quan tenia 29 anys. Aquells anys, el futur autor de 'Kafka a la platja', '1Q84' i 'Crònica de l’ocell que dóna corda al món' tenia un bar de jazz amb la seva dona Yoko, el Peter Cat. Des de ben petit, Murakami s’havia sentit atret per la cultura nord-americana, que li era una “realitat virtual”, tal com va explicaria l’any 1996 a Ian Buruma, que escriuria un dels reportatges més extensos i acurats sobre l’imaginari de l’escriptor, 'Becoming japanese', publicat a la revista 'The New Yorker'.

Buruma recorda que la filiació occidental de Murakami no és un cas aïllat, a les lletres japoneses: el fenomen arrenca a finals del segle XIX amb escriptors com Ryunosuke Akutagawa, i cal buscar l’arrel d’aquesta fascinació en la relació d’occident amb “l’individualisme pur”, mentre que l’orient és vinculat amb “les emocions, la irracionalitat i la claustrofòbia”.

'Balla, balla, balla', la novel·la de 1988 que Empúries i Tusquets publiquen ara, conserva l’esperit del primer Murakami, el més irònic, descordat, imprevisible i explorador d’altres mons.

Trobareu el reportatge de l'Ara Llegim d'aquesta setmana a l' Ara Premium.


Més continguts de