Publicitat
Publicitat

Joan Sales, a través de les cartes dels amics

El 19 de novembre farà 100 anys del naixement de Joan Sales, el constructor rondinaire d''Incerta glòria', la gran novel·la de la postguerra . La seva personalitat és a la seva obra, però també en la correspondència que va mantenir, sobretot, amb Mercè Rodoreda i Màrius Torres.

L'home solia dir, i la frase ja el caracteritza: "Els catalans des de fa 300 anys hem estat uns imbècils. Hem de deixar de ser catalans? No: hem de deixar de ser imbècils!" Per entendre el pes d'aquesta afirmació, cal que ens situem en el marc del franquisme dens de la postguerra. Qui la diu, Joan Sales, és un exiliat de la guerra, un vençut, que torna a Catalunya el 1948, quan el règim s'obre una mica i permet blanquejar trajectòries inequívocament republicanes i catalanes. Un any abans, el 1947, ha tingut lloc un fet singular: l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el primer acte festiu -que il·lusiona-, catalanista i capaç d'aplegar catalans dels dos bàndols que encara migparteixen la societat. Sales és a Mèxic, treballa de linotipista perquè ell és un home d'oficis, i publica amb un grup d'amics una revista urticant, Quaderns de l'exili .

És una publicació que es reparteix gratuïtament entre la comunitat. Es finança amb anuncis, i el cas és que en té molts, més que ningú. Els Quaderns irriten sovint, per la personalitat del director. Per exemple, Joan Sales creu que els catalans han d'organitzar un exèrcit per anar a lluitar amb els aliats, i aquesta idea causa espant als exiliats, que encara es llepen les ferides. Sales també està marcat per la guerra, de la qual va sortir amb el grau de comandant, perquè en esclatar el conflicte va anar a l'Escola Militar a aprendre a fer el soldat. És un home seriós. Però s'hi va graduar pels pèls.

Podeu llegir l' article complet a l'ARA Premium

Més continguts de