Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

John Banville: "Els meus llibres estan plens d'errors"

Quan ha d'escriure sobre ciència ho fa amb el seu nom, però utilitza el pseudònim Benjamin Black per a la novel·la negra. El tercer llibre amb l'investigador Quirke és 'A la recerca de l'April' (Bromera). Irlandès, per alguns és el millor novel·lista anglès

Per què i quan va decidir utilitzar dos noms? Es necessiten? Existiria l'un sense l'altre?

No crec que es necessitin l'un a l'altre. Els podríem separar totalment. Vaig començar a escriure com a Benjamin Black la primavera del 2004. Vaig acabar la novel·la El mar (Bromera, 2006) i tot just havia començat un llibre nou. I vaig escriure un guió de televisió que finalment no es va utilitzar. Vaig convertir el guió en una novel·la. Així vaig començar al món del crim.

Ho necessita? És una teràpia?

Ha de ser alguna cosa que necessiti: en cas que no fos així no la faria. Però no crec que sigui terapèutic. Però potser sigui el cas, no ho sé.

Hi ha qui pensa que només ho va fer per guanyar més diners.

No tinc res en contra dels diners, esclar que sí. Els llibres m'absorbeixen molt i és just que em paguin per escriure'ls.

El que dóna unitat a les seves novel·les negres és l'aparició del forense investigador alcohòlic Quirke. Deixarà de beure? Com evolucionarà en el futur?

La veritat és que de vegades ho deixa, però sempre acaba tornant a beure. Hi ha un altre llibre que ja s'ha publicat en anglès, encara no en català, en què no beu gaire. Es comporta. Sobre si evolucionarà, crec que és el centre dels llibres, el que canvia són els que l'envolten i en especial la seva filla, Phoebe, que té problemes, és fosca com ell però està més viva. Quirke és un forense que viu entre els morts.

El fet que el forense Quirke sigui el fil conductor de les seves novel·les, és perquè l'autor s'hi sent identificat? D'alguna manera s'hi està descrivint a vostè?

Esclar, ha de ser part de mi, perquè jo sóc l'única persona que conec des de dins, tot i que tampoc el conec gaire bé: ni a ell ni a mi.

És veritat que no llegeix els seus llibres? Prefereix posar-se'n a escriure un de nou?

Mai més no vull tornar a veure'ls. No vull saber-ne res.

Per què?

[Esbufega.] Els meus llibres no tenen res que m'interessi. Si obro una pàgina l'única cosa que veuré seran errors, moments de covardia, de dubte. Per això sempre me'n mantinc allunyat.

Però durant l'escriptura sí que deu llegir i rellegir els llibres.

Lògicament. Però ho faig quan estic treballant, una vegada que es publica, el llibre ja no és meu, ja pertany a altra gent. Hi ha una vinyeta de l'il·lustrador Garry Larson en què es veuen dues imatges d'un llit amb flors, des de dalt i des de baix. La de dalt és meravellosa, molt bonica. Però a baix tot està fet un desastre. Així és com es veuen les flors des de sota i així és com em veig jo. Unes flors horroroses que són un fracàs.

Dóna molta importància a les frases. Sempre ha estat molt curós, estilísticament. Diu que les frases són la millor invenció que ha fet mai la civilització. Per què?

Fins i tot sense la roda hi ha hagut civilitzacions, però no n'hi ha hagut cap sense la frase.

A les novel·les mostra una societat molt demacrada. Exagera.

Als 50 Irlanda estava realment molt malament. No hi havia diners. Durant la guerra vam ser neutrals i per tant no vam rebre ajuda americana. Érem molt pobres. És un perfil realista del Dublín dels 50. Ara a Irlanda estem molt més bé que en aquell moment i no voldria pensar que els meus fills i néts viuran en un país com aquell, que era terrible.

Creu que Euskadi seria un bon escenari per situar una novel·la policíaca en el futur?

No sé res sobre el País Basc. En tot cas hi podria anar un cap de setmana per veure si hi puc situar una novel·la.

Amb un cap de setmana en té prou?

Sí. Bé, potser una setmana. Diguem que una setmana. Però no és perquè sigui fetitxista. La imaginació fa que el món sigui una ficció. És igual la investigació que puguis fer per fer una novel·la, al final tot dependrà del que tu decideixis imaginar-te. Jo vaig escriure un llibre que vaig situar a Praga i no hi havia estat mai a Praga. I quan vaig anar a Praga vaig pensar que tampoc estava tan malament la meva descripció.

S'està celebrant la Conferència per la Pau al País Basc. Vostè creu que ETA podria seguir els passos de l'IRA en aquest moment?

No ho sé. Ho espero però no conec el País Basc. Crec, com a estranger que sóc, que ha arribat el moment perquè aquesta lluita acabi, però no tinc cap coneixement sobre la causa.

I ara en què treballa?

Estic preparant l'adaptació d' El secret de Christine Falls (Bromera, 2007) per a la BBC. És irònic. Vaig escriure la novel·la a partir dels capítols per a la televisió irlandesa que mai es van arribar a fer. I ves per on, al final acabarà sortint al lloc per al qual es van fer.

Més continguts de