Publicitat
Publicitat

Joies literàries

'Lluny del brogit del món' de Tomas Hardy (Viena)

Thomas Hardy escriu un esplèndid homenatge a la vida rural en un temps en què ja se'n començava a intuir la davallada. La jove Bathsheba Everdene hereta una enorme finca rural i decideix fer-se'n càrrec ella mateixa, sense cedir-ne el control a cap home. Bonica com és, ràpidament li surten pretendents. Com que és rica i no li cal preocupar-se de res, tria amb el cor, ignorant que la passió s'apaga i les cendres ho taquen tot. Lluny del brogit del món és considerada una de les grans novel·les de la literatura anglesa del segle XIX. Ha estat traduïda per Xavier Pàmies.

'Elogi de la follia' d'Erasme de Rotterdam (Llibres de l'Índex)

Escrita a principis del segle XVI, Elogi de la follia presenta un món ple de desgràcies per als seus habitants i on totes les professions són ridícules, especialment les lligades al coneixement (els teòlegs i els metges queden força malparats), però també els nobles i religiosos de l'època. Per contra, els ximples i els animals són feliços. La follia és el màxim d'aquesta felicitat, però els homes intenten eradicar-la amb drogues i tècniques. És una de les sàtires literàries més importants, traduïda per Jaume Medina.

'El quadern gris' de Josep Pla (Destino)

El quadern gris , un dels cims literaris de l'obra de Josep Pla, amplia materials heterodoxos de diversos volums apareguts a la dècada dels 50 a Editorial Selecta, de J.M. Cruzet, com Pa i raïm , Coses vistes , Contraban i Primers escrits . L'arrel inicial és un dietari de l'any 1918, de quan l'autor tenia 21 anys, que revisita, transforma i expandeix els materials primigenis gràcies a les dècades d'experiències periodístiques i vitals. La nova edició neteja els problemes tipogràfics i males lectures del manuscrit, i fa el mateix amb les ultracorreccions. Els castellanismes no acceptats per l'IEC són substituïts per les paraules catalanes equivalents.

'Pnin' de Nabokov (RBA)

A més de crear un dels últims mites de la història de la literatura -la concupiscent Lolita -, Vladimir Nabokov va publicar un esplèndid volum de memòries i novel·les com Ada o l'ardor i Pnin . Publicada l'any 1957, aquesta última és una de les obres més autobiogràfiques de l'autor. El seu protagonista, Timofey Pnin, és un professor universitari de mitjana edat exiliat de Rússia que treballa a la fictícia Universitat de Waindell. El llibre explica les peripècies per adaptar-se a l'estil de vida americà i sobreposar-se a les dificultats amb l'anglès.

'Locus solus' de Raymond Roussel (Lleonard Muntaner)

La prosa distanciada -clínica- de Raymond Roussel observa la visita d'una colla d'amics a casa del savi Martial Canterel, que els va descobrint les diverses invencions que té escampades pel parc que envolta la seva vil·la de Montmorency. A partir de l'explicació del funcionament d'una sèrie de màquines es construeix un material molt singular, compaginat amb narracions sorprenents d'arrel folklòrica. Amb Locus Solus , traduïda per Joaquim Sala-Sanahuja, Lleonard Muntaner comença una col·lecció dedicada a l'escriptor francès.

'Poemes escollits' de Joseph Brodsky (Edicions de 1984)

"Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desemboca-dura d'un riu que ve dels grecs i dels romans, que s'amara de la tradició jueva, que devora l'alta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que l'acull, l'anglosaxona", escriu David Castillo a la introducció de Poemes escollits , un volum de 500 pàgines que posa a l'abast dels lectors catalans Edicions de 1984, en traducció de Judit Díaz Barneda. Nascut a Leningrad l'any 1940 i exiliat de l'URSS des del 1972, Brodsky va ser premi Nobel de literatura l'any 1987.

'L'escombra del sistema' de David Foster Wallace (Periscopi)

Els protagonistes de L'escombra del sistema són Lenore Beadsman, una telefonista que se sent més "un fenomen verbal" que no pas una persona de carn i ossos, i l'editor Rick Vigorous, el seu enamorat, que no para d'explicar-li històries i és víctima d'una gelosia extrema. Entre desorientats i indefensos, la Lenore i el Rick pul·lulen per unes pàgines on també hi ha la misteriosa desaparició de 26 ancians, una centraleta de telèfons on es mesclen les línies de diferents empreses, l'ombra de Wittgenstein, una ciutat en forma de Jayne Mansfield, una cacatua loquaç i l'ambient esbojarrat de la Universitat d'Amherst els anys 80.

'Una dona' de Sibilla Alleramo (Adesiara)

Sibilla Aleramo es rebel·la en clau novel·lística contra la vida que li estava destinada en un poble costaner del mar Adriàtic. Allà, amb poc més de 15 anys se sent obligada a casar-se amb l'home que l'ha forçada. Cinc anys després és mare. Mentre la seva vida transcorre aparentment tranquil·la, per dins, rere la màscara d'esposa obedient i mare devota, tot comença a esqueixar-se, i la nena a qui han convertit bruscament en dona es va descobrint a si mateixa i al món. Traduïda per Alba Dedeu.

Més continguts de