E l secret final de temporada és un tribut a un gran home i millor lletraferit: Jordi Nopca, el responsable de l'Ara Llegim. ¿Amiguisme sense fronteres? Potser sí, però ¿què hi puc fer, si algú a qui estimo ha escrit una novel·la tan bona com El talent (La Breu), fins i tot recomanada per La Central?

A mi, de Nopca, m'agraden sobretot dues característiques: la ironia de punyalet i psicodèlica, però administrada en petites dosis, i el tarannà petitburgès. De la seva condició de petitburgès en fa escarni i un recurs habitual a El talent . Un exemple d'això són els bidets. A El talent els bidets són un recurs reiterat. Nopca em confessa certa obsessió pels bidets: "No sabia per a què servien fins que vaig fer 15 anys". Diu que a casa també té bidet, però que no l'utilitza: "És com un alienígena". Un àlien petitburgès.

Nopca és tan petitburgès que quan li pregunto per detalls sexuals del llibre, respon amb un riure ruborós. Per exemple, m'explica que l'estació de Sants la coneix de pam a pam perquè hi ha viscut a tocar i perquè ha agafat mil trens des d'allà. Sempre li ha cridat l'atenció un espai que hi ha entre les màquines de les begudes. A la novel·la ell s'imagina una copulació en aquell racó. Pregunto si ho ha fet mai allà, de nit, esperant un Talgo, i riu nerviós i em garanteix que no. Els escenaris que apareixen en el llibre els ha visitat amb la parella i m'imagino que potser els dos joves protagonistes d' El talent són ells. Nopca concedeix que podrien ser una versió exagerada, "de tira còmica". A Cotlliure, municipi on succeeix el punt àlgid del surrealisme nopquià, l'autor m'explica que hi va fer moltes fotos, sobretot de persones, que després li van ser útils per escriure. "Els colors dels fauvistes a Cotlliure donen peu a viatges al·lucinògens", afirma. De Lisboa, on succeeix bona part del llibre, l'autor exposa una teoria quasi sobrenatural: assegura que el pas elevat de Santa Justa és una porta a una altra dimensió. Quan Nopca va veure la seva estructura neogòtica i de ferro misteriosa, va decidir que Lisboa era el lloc ideal per desenvolupar un viatge més enllà de la raó i de la seva Barcelona petitburgesa.