BarcelonaL'escriptor Jordi Llobregat ha situat a la "fosca" Barcelona victoriana un relat d'assassinats en sèrie i secrets a la seva primera novel·la, 'El secret de Vesalius' (Columna/Destino), de la qual es preparen traduccions a divuit llengües i la seva publicació simultània a tot Llatinoamèrica.

Les intrigues d'una Barcelona amb tocs 'steampunk' i aire gòtic, es combinen amb un rerefons de misteri generat pel mític tractat d'anatomia clàssic d'Andreas Vesalius, un "ambiciós, arrogant i brillant" investigador del cos humà del segle XVI, ha explicat Llobregat aquest dijous en roda de premsa. Dies abans de la inauguració de l'Exposició del 1888, apareixen cossos de noies horriblement mutilats: el professor Daniel Amat torna d'Oxford (Regne Unit) en conèixer la mort del seu pare, i iniciarà una persecució de l'assassí en sèrie. Un periodista i un estudiant de medicina s'uneixen a Amat –que alhora afronta les conseqüències del seu passat–, en la recerca d'un manuscrit d'anatomia que pot canviar la història del coneixement, i que resulta ser el principal objectiu del misteriós assassí.

Llobregat, cocreador i director del festival 'noir' València Negra, ha situat tres joves, "persones normals", en una persecució per localitats reals de Barcelona, com la Rambla i el parc del Laberint d'Horta. Ha destacat una escena que té lloc al teatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina, situada al carrer del Carme, un espai on es feien disseccions que encara es conserva, i que el va impactar especialment.

El valencià ha descobert a Barcelona un escenari semblant al Londres que acostuma a protagonitzar històries de crims, a més de "l'aire, els accents i el moviment" que li recorden la seva mare, que va néixer a la ciutat.

Descobrir Vesalius

L'escriptor ha explicat que en aprofundir en les investigacions ha estat inevitable centrar-se en la medicina de Vesalius, una figura amb prestigi però no gaire coneguda popularment, que casualment va publicar l'obra 'Sobre l'estructura del cos humà' el mateix any dels grans descobriments d'astronomia de Copèrnic, el 1543. "Els seus gravats són esgarrifosos, provoquen inquietud", ha descrit sobre els dibuixos que incloïen els set volums, basats en disseccions públiques que es portaven a terme en l'època –criticades per la Inquisició–, i que van ser estudiats també pel món de l'art.