Barcelona"Vivim en una cultura que es basa en l'ús i no en la comprensió –diu José Antonio Marina–. Ens preocupa tenir un mòbil, o un iPhone o un iPod, però només ens interessa poder-los utilitzar. El problema és que això no només passa en el món de la tecnologia. Tampoc volem saber què és la democràcia; només volem utilitzar-la. I no volem saber què és el dret; només volem utilitzar-lo". En temps de crisi com els que corren ara, és fonamental comprendre què ha passat, què està passant ara i què passarà en el futur. "He escrit el meu últim llibre motivat per la necessitat de recuperar la comprensió", explica Marina.

Ja fa anys que Jorge Herralde i Marina treballen plegats. El filòsof de Toledo assegura que sense el suport de l'editor no hauria començat a escriure mai. El resultat d'aquesta relació tan estreta és una bona col·lecció de llibres que el filòsof ha publicat a Anagrama, entre d'altres El misterio de la voluntad perdida, La selva del lenguaje, Las culturas fracasadas o l'acabat de sortit del forn Pequeño tratado de los grandes vicios, un assaig de psicologia en tota regla que parla dels orígens del mal. Aquest tractat ha sigut presentat avui a Barcelona.

"Quan hi ha un tema que m'interessa però no en conec gaire decideixo escriure un llibre –confessa Marina un pèl rioler–. Em marco una data d'entrega i així tinc un calendari per estudiar-m'ho, pensar-ho i explicar-ho. És així que cada any presento un volum amb Anagrama". En aquesta ocasió s'ha remuntat al segle V, als inicis de la tradició dels pecats capitals, per fer el seu desgranament de la perversitat humana. "Se sol dir que el mal és divertit i el bé té poc interès –explica–. Georges Bataille, que el va estudiar a fons, assegurava que el mal en estat pur és avorridíssim. El que crida l'atenció del mal és que sempre pots estirar d'un cordill que el fa salvable". Aquesta ha sigut la missió que José Antonio Marina ha dut a terme al seu Pequeño tratado de los grandes vicios, que des de fa una setmana ja es troba a les llibreries.