Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

L'amor no és un fi, sinó un procés

De la terra eixuta als llibres, de la duresa del camp a la duresa d'una ciutat universitària, de l'agricultura a la literatura, de la soledat tímida a la passió amorosa, de la saviesa ignorant a la ignorància sàvia. Tot això és Stoner , "una dansa que la vida balla sobre el cadàver de la mort", com sentencia el narrador en un dels moments més intensos del llibre. És la gran novel·la de John Williams (1922-1994), premiada el 1965 amb el National Book Award i ara recuperada per Edicions 62 en traducció d'Albert Torrescasana.

La vida de William Stoner, un home alt, prim i encorbat, fill únic d'uns modestos pagesos al cor de Missouri, travessa la part més convulsa del segle XX -les dues guerres mundials- des de la intimitat d'algú que sent la passió literària i docent amb tanta intensitat com incomprensió i distància experimenta cap als grans combats ideològics i les seves tràgiques conseqüències bèl·liques. Ja gran, s'adona que ha vist "la malaltia del món i del seu propi país durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial", ha vist com "l'odi i el recel esdevenien una mena de bogeria que assotava la terra com una plaga vertiginosa", i ha vist "joves que anaven un altre cop a la guerra, marxant delerosos cap a una mort sense sentit, com en l'eco d'un malson". "I la llàstima i la tristor que sentia eren tan velles, una part tan intrínseca de la seva edat, que se sentia gairebé intacte".

Stoner és un professor entregat als seus alumnes de la Universitat de Colúmbia, on arriba mig mort de gana el 1910 per estudiar agricultura i on, contra tot pronòstic, s'hi acaba formant com un brillant investigador en literatura anglesa, amb la tesi La influència de la tradició clàssica en la lírica medieval . Anys després, en la plenitud de la seva carrera professoral, aconsegueix que els alumnes entenguin els seus estudis com si "fossin la vida mateixa i no un mitjà específic amb vista a un objectiu específic". És el seu gran èxit d'home públic, tan efímer com l'èxit privat que en un moment de la vida el fa tocar amb els dits l'amor verdader, que "no és un fi, sinó un procés en el decurs del qual una persona n'intenta conèixer una altra". I és a partir d'aquest impuls que Stoner no deixa de sentir mai "amor per la literatura, pel llenguatge, pel misteri de la ment i del cor".

Més continguts de