Publicitat
Publicitat

L'art de saber mirar enrere

Tenint en compte que no caduquen mai, els clàssics són sempre una bona inversió. No només per als lectors: editorials petites i grans aposten pel passat literari

Italo Calvino va fer una defensa aferrissada de la lectura dels clàssics. "La nostra societat no coneix els temps llargs i sembla que els clàssics estiguin en contra de l'eclecticisme de la nostra cultura", va escriure l'any 1981, unes línies abans de recordar que, tot i els canvis socials, els clàssics seguien envoltant els lectors -i els no lectors- com "un soroll persistent" al qual poden acudir quan els vingui de gust. A més d'escodrinyar el panorama literari actual i triar-ne els noms que creuen convenients per fer catàleg (o negoci), hi ha editors que també saben mirar enrere i pescar títols poderosos.

Això mateix és el que ha fet Jordi Iglesias, fundador de Còmplices Editorial, que estrena projecte amb dues referències de gruix, Breviario de odio, de Lev Poliàkov, i Mestres antics, de Thomas Bernhard. "Tinc la il·lusió de transmetre als lectors el que jo he conegut per trajectòria vital -explica l'editor-. La meva voluntat és traduir ficció i assaig europeu del segle XX. Sobretot obres de tradició germànica, que encara està infrarepresentada als taulells de novetats".

Mestres antics, de Thomas Bernhard, recupera un dels autors austríacs més importants de la segona meitat del segle XX. "La seva veu és molt potent per l'enorme singularitat -diu Iglesias-. A Mestres antics hi surten les invectives clàssiques de Bernhard: rep l'estat, el catolicisme, els metges, filòsofs com Martin Heidegger i escriptors com Adalbert Stifter. Recomano que l'odi de Bernhard, que és quasi higiènic, es prengui amb un punt d'humor".

Els lectors no podran fer el mateix amb Breviario del odio, de Lev Poliàkov, un dels testimonis més analítics del genocidi jueu durant la Segona Guerra Mundial. "Quan vaig descobrir que un monogràfic com aquest no es podia trobar en castellà vaig afanyar-me a encarregar-ne la traducció -recorda Iglesias-. Poliàkov s'apropa als orígens ideològics i socials de l'antisemitisme. És esfereïdor comprovar com una societat plena de poetes i filòsofs com l'alemanya va ser capaç de cometre un dels crims més atroços de la humanitat". Iglesias promet que els pròxims títols de Còmplices no tindran l'odi com a protagonista.

La contundència formal i temàtica no és l'únic bon motiu per acostar un clàssic al públic actual: la connexió de passat i present és un dels altres arguments que els editors esgrimeixen a l'hora de recuperar textos de prestigi. Si fa poc més d'un any l'assagista i acadèmic francès Marc Fumaroli deia que "el segle XXI necessitava un nou Rabelais", Jaume Vallcorba, editor d'Acantilado i Quaderns Crema, va prendre'n nota i va encarregar la traducció dels cinc llibres de Gargantua i Pantagruel. L'editorial Laertes se li va avançar, publicant en català fa mig any els primers dos llibres de François Rabelais, dedicats a les aventures dels dos gegants del títol. Vallcorba, però, ha volgut anar fins al fons de la sàtira i de la carnavalització social que planteja el projecte rabelaisià i ara el dóna a conèixer íntegre, de la mateixa manera que fa uns anys havia apostat per Memorias de ultratumba, de Chateaubriand, Vida de Samuel Johnson, de James Boswell, o Manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki.

Un dels grans admiradors de l'obra de Rabelais, Robertson Davies, torna a ser motiu d'actualitat gràcies a la publicació de Levadura de malicia (Libros del Asteroide, 2011). La recuperació de Davies, nom clau de les lletres canadenques gràcies a tres trilogies acabades i una d'inconclusa, demostra que el sentit de l'humor és clau a l'hora de revalorar un text amb aura clàssica. En el cas del poeta Paul Verlaine, per exemple, la irreverència ha animat LaBreu Edicions a decidir-se a publicar Homes, recull de versos homoeròtics sense compliments i d'una explicitesa poc elegant, que contrasta amb el refistolament d'una de les altres recuperacions clàssiques, en aquest cas l'antologia dels contes de Les mil i una nits.

Editada per primera vegada l'any 1999 a Proa, i amb traducció de Margarida Castells i Dolors Cinca, la present antologia inclou una vintena de narracions carregades de sensualitat -potser explícita, però que mai perd les bones formes-, entre les quals destaquen les peripècies del rei Sinbad, la perspicàcia d'Ali Babà i la infidelitat que va canviar la vida del Xah Zaman, que després de descobrir la seva dona amb un esclau emprèn un viatge en què les deshonres es van encadenant a un ritme alt i llegidor.

La facilitat de lectura empeny algunes editorials a traduir textos que semblen escrits ahir mateix: ha passat amb la nouvelleLa meva vida, d'Anton Txékhov, publicada l'any 1896 i traduïda ara al català a editorial Minúscula; o amb A cool million, de Nathanael West, novel·la d'aventures, mutilacions i humor fosc ambientada a la Gran Depressió dels anys 30; o fins i tot amb la correspondència de Saul Bellow, editada per Alfabia en castellà (Cartas, 2011) i que recorre més de set dècades de neguits literaris amb la picardia de l'autor, que mai no va escriure la seva autobiografia perquè no tenia altra cosa a dir que confessar que "havia estat ocupat de manera insuportable des de la circumcisió".

Més continguts de