Gregorio Luri (Azagra, 1955) és un dels millors pensadors sobre l'educació que corren per aquests mons de déu. Potser alguns ja vau llegir el seu assaig L'escola contra el món (La Campana, 2008). Ara, de la mà de l'Observatori dels Valors, reincideix amb Per una educació republicana . Més que fórmules, hi trobareu idees exposades amb una vehemència raonada que aboquen el lector al plaer de pensar i li obren els ulls sobre el deure moral de ser intel·ligent. En recullo algunes.

"Una escola que vulgui educar en valors ha de ser conscient que ja ho està fent i que és possible que no s'adoni prou de quins són els valors en què educa efectivament". "Fer de les escoles un lloc de vida no té per què significar convertir-les en guarderies morals". "La indignació moral és l'expressió postmoderna de la moralitat. La podem definir com l'emotivisme ètic que troba més noble la nàusea que l'apetit". "Oscar Wilde feia dir a un dels seus personatges « manners before morals ». Però les bones maneres són, en realitat, indissociables de la moralitat".

"Si un mestre creu que un alumne no pot fer res, simplement l'alumne no farà res". "L'escola es justifica socialment -sobretot en una societat meritocràtica- com una institució que fa de pont entre la vida familiar (on el fill és tractat per ser qui és) i la vida social (on el ciutadà és tractat per allò que sap fer)". "No hi ha cap avaluació que sigui objectiva, però la menys objectiva és la que no es fa". "Si cada alumne és el centre del seu aprenentatge, l'escola perd el sentit republicà, perquè desplaça al marge el professor i el saber". "El socialdemòcrata Tony Judt deia que s'ha confós igualitarisme cultural amb populisme antielitista". "Segons Chesterton, la tolerància és la virtut de l'home sense conviccions. No va veure que el relativista també pot ser intolerant per raons relativistes".

"Si defenses la rellevància de la memòria i els coneixements, t'arrisques a passar per paleòcrata". "El menyspreu del saber no és més que una manifestació desvergonyida del menyspreu de la curiositat". "Els nens de les famílies riques es poden permetre el luxe de la ignorància, però aquest luxe és massa car per als pobres". "No és cert que la imaginació sigui més important que el saber. Sense saber no hi ha imaginació". "No n'hi ha prou de proclamar «Som una nació». Cal ser una societat nacional, és a dir, una societat que sàpiga integrar en una unitat la seva pluralitat democràtica. Aquest repte moral és un dels més importants de l'escola".