Publicitat
Publicitat

L'impacte electoral de la xenofòbia

El politòleg Sergi Pardos-Prado analitza com es plasmen electoralment les actituds de rebuig a la immigració. L'obra ha merescut el premi Ramon Trias Fargas de la Fundació CatDem i conforma una anàlisi politològica que planteja hipòtesis sobre el tema que aplica al cas de Plataforma per Catalunya (PxC). No és un assaig divulgatiu ni antifeixista , ni una aproximació a la ultradreta, sinó una recerca acadèmica dels nexes que es poden establir entre xenofòbia, partits antiimmigració i competició electoral des d'una perspectiva europea comparada.

El llibre s'estructura en quatre capítols. El primer exposa com es creen les actituds davant la immigració en funció de dues nocions: jerarquia (de caire racista, que percep els forans com a millors o pitjors ) i diferència (de caire cultural, que els percep com a massa diferents). El segon mostra com aquestes actituds es vinculen a l'eix ideològic esquerra-dreta. Subratlla la incidència que hi té la visió dels immigrants com a adaptables a la societat d'acollida i el sentiment de vulnerabilitat socioeconòmica que poden generar en haver de competir-hi. Després detalla l'impacte a les urnes, que no es limita al vot extremista per diverses raons: afecta més partits moderats que radicals, afavoreix transferències de vot i facilita l'aparició de partits que capten electors comunistes o socialdemòcrates i poden reestructurar el sistema polític. L'estudi de la PxC (limitat a dades dels comicis locals del 2003 i el 2007), objecte del quart i últim capítol, confirmaria aquestes pautes. L'autor en determina l'origen amb tècniques d'inferència ecològica i conclou que el gruix dels electors procedirien de l'abstenció i d'exvotants del PSC, una situació "coherent amb tendències observades en altres països europeus". Les conclusions destaquen -entre altres aspectes- que la immigració pot generar mecanismes de canvi electoral i que si es vol evitar el creixement de la ultradreta cal evitar que monopolitzi el discurs sobre la immigració.

L'obra és densa i presenta dificultats per al lector llec perquè dóna per sobreenteses qüestions conceptuals i de terminologia. Quant a Catalunya, sobta que Pardos-Prado (que relaciona impacte electoral de la immigració i reestructuració del sistema polític) no integri en l'anàlisi les CUP (que irrompen quasi simultàniament a la PxC en indrets com Vic i Manresa i que conformarien una nova esquerra davant una nova dreta), ni l'albiolisme, ni valori l'augment d'abstenció o l'ascens de C's. En centrar-se en la dimensió antiimmigració del vot ultradretà, es corre el risc d'obviar la de protesta.

Més enllà d'aquestes qüestions, l'assaig formula preguntes d'interès, deixa clar l'abast polièdric de la immigració en l'esfera política (tot sovint negligit) i és una aportació rellevant per comprendre l'ascens de la PxC des d'una òptica europea.

Més continguts de