BarcelonaLes lletres catalanes sumen quasi 1.200 premis i concursos literaris, una xarxa àmplia, estesa i diversa que inclou des dels grans premis de la literatura catalana, com el Premi Ramon Llull o el Premi Sant Jordi, fins als més petits i especialitzats, com el premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils. La majoria van néixer en l'última etapa del franquisme o durant la transició com a símbol de la cultura catalana i estímul a la creació literària en català. Ara, però, sembla que el context els demana que esdevinguin prescriptors de lectura. Els prop de 1.200 premis constitueixen una xarxa àmplia i estesa, espontània i no organitzada, no institucional i sense cap observador extern que la vetlli.

Un sistema "a l'espanyola" sense un premi potent a obra publicada

El sistema català s'ha construït "a l'espanyola", apunten des de la ILC, ja que està presidit per un gran premi a obra inèdita -en el cas castellà, el Premi Planeta, i en el català el Premi Ramon Llull i el Premi Sant Jordi- i no a obra publicada.

El cert és que hi ha premis importants a obra publicada com el Premi Llibreter, el Crexells o els Serra d'Or, "però no tenen la visibilitat i el prestigi que tenen en altres cultures", es remarca des de la ILC. És el cas, per exemple, de la cultura francesa, amb el Goncourt, o l'anglesa, amb el Booker Prize.

Concentració de l'edició premiada en un sol grup

Una de les peculiaritats del sistema de premis català és la concentració de l'edició de la majoria dels premis més ben dotats en un sol grup editorial, el Grup 62. És bona aquesta concentració? El gerent i cofundador de Cossetània Edicions, Jordi Ferrer, assenyala el Grup 62 com el responsable de la desaparició d'una competència "necessària" entre premis.

Una concentració que Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, justifica per simple evolució històrica. El Grup 62 es va formar el 2007 a partir de la unió de diferents editorials (Edicions 62, Proa, Empúries, Columna...) cadascuna "amb una història al darrere". Des que va néixer el grup, "cap d'aquestes editorials ha incrementat els premis que abans publicava, més aviat al contrari, ha deixat de participar en alguns d'ells", matisa Pujol.

Adaptar els premis al temps de crisi

Tot i que els 90.000 euros de dotació del Premi Ramon Llull (Planeta) o els 60.000 del Premi Sant Jordi (Proa) no arriben ni de lluny als 601.000 del Premi Planeta, es consideren premis molt ben dotats. "Això és molt bo pels escriptors, però no sé si és bo pels editors o les obres", s'afirma des de la ILC. A més, malgrat que la dotació és interessant pels autors, des del Ramon Llull apunten que "s'han d'adaptar a les circumstàncies del moment".

De fet, unes dotacions d'aquestes dimensions només són possibles amb el suport de grans editorials: "Tenen darrere empreses privades que aposten per un llibre amb la intenció de poder recuperar aquests diners", apunta el llibreter Guillem Terribas. De fet, però, dels centenars d'obres que es poden presentar als grans premis només n'arriba una petita selecció arriba a les mans del jurat, format per poques persones que "es poden equivocar, ja que només donen la seva opinió".