Barcelona."Veig que l'últim guanyador del Premi Internacional Catalunya ha estat Jimmy Carter. Uau!" Haruki Murakami no podia amagar la sorpresa d'haver estat guardonat amb l'últim Premi Internacional Catalunya, que han rebut, entre d'altres, Jacques-Yves Cousteau, Václav Havel, Claude Lévi-Strauss i Pere Casaldàliga. "La majoria de guanyadors eren més grans que jo", va observar.

Dotada amb 80.000 € i una escultura d'Antoni Tàpies, la distinció que aquest vespre rebrà Murakami es dóna a "aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món", va recordar Xavier Rubert de Ventós, president delegat del jurat d'aquesta 23a edició. En el cas de l'escriptor japonès, va destacar tres grans mèrits: "Murakami ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; ha creat una obra i un univers personal, amb un món entre el real i l'oníric, l'humor i la foscor, i ha construït un pont literari entre Orient i Occident".

Potser sense pretendre-ho, Murakami ahir va desmuntar, una rere l'altra, les lloances preceptives. "No penso gaire en les meves històries, quan les escric. Mentre treballo, em deixo emportar per imatges sense ser-ne gaire conscient. A mesura que vaig rebent visions, les vaig seguint. Els meus lectors pensen molt i fan moltes teories a partir de les meves novel·les, però jo no en puc dir gran cosa".

Respecte a la foscor i violència que apareixen als llibres -i en proporcions no precisament anecdòtiques-, Murakami va dir: "Sóc una persona amable, tendra i afectuosa, però quan escric se m'acudeixen coses fortes. I a l'hora de vehicular-les em puc sentir malament i fins i tot passar por".

Trencant les fronteres

"En el món d'ara, Occident i Orient estan barrejats: quan escric no em sento ni d'un lloc ni de l'altre -va dir l'escriptor-. Vaig créixer al Japó, parlo japonès i habitualment menjo plats japonesos. Tot i això, al meu país hi ha molta gent que menja hamburgueses de McDonalds i beu coca-cola, i no ho fan amb voluntat de ser més occidentals, sinó amb total normalitat", va explicar Murakami abans de recordar que els seus interessos són omnívors, i que no fa diferències entre alta cultura i cultura popular: "M'agrada Kafka, però també Stephen King, els Soprano , Twin Peaks i les simfonies de Mahler. Tot té el seu valor, i pot acabar apareixent en algun dels meus llibres".

Murakami va repetir unes quantes vegades que és "un escriptor nat" i que els moments més còmodes són quan treballa en un nou llibre: "He pogut viure trenta anys de les meves novel·les, que cada vegada tenen més lectors, i per mi ha estat una mena de miracle".