Publicitat
Publicitat

ARA Llegim

Marina Castaño haurà de pagar més de 5 milions d'euros al fill de Cela

El procés legal per l'herència de Cela va començar poc després de morir l'escriptor el gener del 2002. Al cap de deu anys, l'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat la sentència del jutjat de primera instància de Madrid

L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el dret de Camilo José Cela Conde, fill del premi Nobel de literatura, de percebre més de 5 milions d'euros de l'herència del seu pare, que li han de ser reintegrats per la segona esposa de l'escriptor, Marina Castaño.
Així ho disposa una sentència de l'Audiència Provincial de Madrid, que confirma la del jutjat de primera instància número 40 de Madrid que, el gener del 2010, va condemnar Marina Castaño a reintegrar els drets legitimaris de l' únic fill de l'escriptor, valorats en 5.212.403 euros.

Un quadre que ha portat cua
El procés legal per l'herència de Cela va començar poc després de morir l'escriptor el gener del 2002, quan es va saber que el premi Nobel de literatura havia deixat al seu fill com a únic llegat l'obra 'El quadre esquinçat', de Joan Miró, quadre que li havia donat en vida.
Cela Conde va demandar llavors Marina Castaño, vídua del premi Nobel de literatura 1989, les societats mercantils Palabras y Papeles
S.L. i Letra y Tinta S.L. i la Fundació Camilo José Cela, ja que considerava que tenia dret a percebre les dues terceres parts de l'herència del seu pare, dret que li va ser reconegut pel jutjat número 40 de Madrid. Aquest tribunal va valorar en 3,9 milions d'euros els béns que correspondrien a Cela Conde de les dues societats mercantils i en 1,18 milions els de la fundació que porta el nom del seu pare i va ordenar que se li reintegressin.
Marina Castaño va recórrer contra aquesta sentència, però la demanda de Cela Conde ha sigut ara ratificada per l'Audiència Provincial de Madrid, que ha confirmat el dret del fill de percebre la legítima (aquella porció de béns sobre la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei ho reserva als seus hereus).
La sentència recorda els diferents "negocis jurídics" que el premi Nobel i la seva segona dona van fer "amb la finalitat de perjudicar els drets legitimaris" de l'únic fill de Cela, com la transmissió a dues societats dels drets d'explotació de propietat intel·lectual de l'escriptor.
El tribunal assenyala que, des de l'inici del seu matrimoni, es van valer de la societat mercantil Palabras y papeles per canalitzar tot tipus de negoci o relació jurídica i, entre altres fins personals, eludir el pagament de la pensió compensatòria que l'escriptor havia de pagar la seva primera dona després del divorci. També recorda que el dia de la seva mort, el 17 de gener del 2002, no constava que Camilo José Cela fos titular de bé o dret.
L'Audiència Provincial recorda que, segons la llei, per calcular la legítima s'ha d'atendre no només al valor dels béns a la mort del testador (en aquest cas l'escriptor) sinó també als que va disposar en vida "siguin quins siguin els donataris "(Marina Castaño, les societats i la Fundació).
Agrega, a més, que el Codi Civil "impedeix que una persona pugui donar per via de donació més del que pugui donar per testament".
L'Audiència Provincial de Madrid avala la prova pericial que va valorar els drets de propietat intel·lectual de Camilo José Cela en 3,9 milions d'euros i considera que aquesta quantitat no és desmesurada, com sostenien les defenses de Marina Castaño.

Més continguts de