Publicitat
Publicitat

Crítica

Les aventures del baró o un sou anual de 25 merdosos

Els amants dels viatges de Gulliver o de les aventures d'Alícia estan d'enhorabona. Poden afegir des d'avui Niels Klim a la galeria d'il·lustres viatgers per mons imaginaris gràcies a la coratjosa iniciativa de l'editorial Adesiara, que ha traduït (del llatí!) un original daneso-noruec del segle XVII. El seu autor, Ludvig Holberg (Bergen, 1684 - Copenhaguen, 1754), va ser un humanista excepcional i és considerat el primer gran autor nòrdic de l'era moderna: Dinamarca i Noruega encara es barallen per declarar-se'n els pares.

És un llibre divertidíssim, una sàtira política punyent en forma de faula. Esclar que, si la faula és una història protagonitzada per animals humanitzats, com se n'ha de dir d'una història protagonitzada per arbres que caminen, pensen i parlen? Perquè aquest és el nostre cas: els habitants del món subterrani on va a parar Niels Klim són til·lers jubilats, ginebrons esclaus o xiprers d'ulls quadrats. Tots li serveixen al viatger curiós per encarnar les característiques de les diverses ciutats i regnes que es va trobant al llarg del seu periple i que no són altra cosa que exageracions i paròdies dels defectes que el baró de Holberg veia al seu voltant.

Els arbres, ens explica Niels Klim, són uns individus de raonament lent però profund, que menyspreen la rapidesa de ment i l'agilitat física. És per això que Klim, més veloç, és nomenat missatger i enviat a escriure una crònica dels pobles i habitants del planeta Nazar. La seva preocupació màxima és trobar el secret de la societat ideal, però tots els mals piquen: al país de la raó, els arbres són massa intel·ligents i res no va a l'hora. Al país dels filòsofs, ningú no fa res: porcs i pensadors vagaregen pels carrers, que són bruts i deixats perquè cap dels seus habitants té temps per fer accions pràctiques. Al país de Martinia, instaura el costum de portar perruques i esdevé famosíssim: se li ofereix un sou anual de vint-i-cinc merdosos (el merdós és la moneda martiniana, no es pensin). Més tard cau en desgràcia, el desterren. ¿Que si torna mai a casa seva? Això no els ho penso explicar.

Més continguts de