BarcelonaMarina Espasa feia tants anys que llegia i escoltava escriptors que el cuquet de la literatura l'ha acabat atrapant. Després de pensar-hi molt, d'escriure i reescriure, de llegir i rellegir fins que l'editora l'hi ha pres de les mans, s'ha decidit a presentar la seva primera novel·la, 'La dona que es va perdre' (Empúries). Realitat i fantasia s'entremesclen en aquesta faula contemporània que no esquiva el gran tema de l'amor, ja que l'Alícia, una arquitecta poc engrescada amb la vida que porta, s'enamora d'un topògraf que resulta ser un talp. "És un llibre que hauria d'ajudar la gent a no tenir por", ha explicat la filòloga, periodista cultural i traductora. "Fa quatre anys em va començar a venir una idea: una dona que vivia un canvi de temps, entrava en un lloc i en sortir havien passat molts anys. Això em tenia molt atrapada", ha explicat Marina Espasa, que, després de tota una vida dedicada a parlar de llibres, ara s'estrena com a autora amb la novel·la 'La dona que es va perdre'.

Espasa ha defugit, al contrari del que sol ser habitual en les primeres novel·les, parlar d'ella o de la seva vida: "No m'interessa tant, quan llegeixo no espero veure quina vida m'expliquen, sinó quin món em construeixen", ha dit. Tampoc, però, no és una gran aficionada a la ciència-ficció, malgrat que n'ha llegit els grans tòtems, sinó que es decanta més per la literatura fantàstica de Poe o alguns contes de Cortázar.