30/06/2012

Marta Rojals

2 min

Autora del celebrat Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011), la seva primera novel·la, Marta Rojals és possiblement l'escriptora més elusiva que hi ha a Catalunya. D'ella no n'hi ha fotografies, ni compareixences públiques ni actes promocionals: Rojals no vol tenir cap notorietat pública. Tot i això, els seus admiradors persisteixen i els satisfà encara que sigui poder xatejar amb ella.

La setmana passada 20 lectors -divuit dones i dos homes; queda clar qui llegeix en aquest país- es van citar a la llibreria A Peu de Pàgina de Major de Sarrià, Barcelona, per participar en una xerrada sobre Primavera, estiu, etcètera . A l'inici hi va haver una mica de mala maror perquè els havien explicat que podrien parlar amb Rojals en una conferència per Skype: al final, l'autora ho va declinar i va optar per comunicar-se amb ells amb un xat de Facebook. Rojals, nascuda a les Terres de l'Ebre, arquitecta de professió i resident a Barcelona, va explicar que patia "d'angines i d'una mica de febre", i va afegir que mentre esperava que li fessin preguntes ho aprofitaria per cuinar el sopar. Les 20 persones parlaven sobre el llibre entre ells i passada una hora van començar a plantejar tímidament les preguntes mitjançant un ordinador portàtil. El secretisme de Rojals semblava que despertés encara més curiositat sobre la seva persona. Les preguntes van girar sobretot al voltant de què hi ha d'autobiogràfic en la història de la protagonista, l'Èlia. Rojals va insistir que per exposar part de la seva vida en una novel·la hauria de ser "molt exhibicionista", i ella és l'antítesi d'això. També va descartar respondre a les preguntes sobre quina és la influència que tenen les seves pròpies experiències al llibre: "No sóc ningú per condicionar la imaginació del lector", va dir. Els lectors també van demanar si prepara un altre llibre. "El futur? És incert, no tinc temps ni de pensar-hi", va ser la resposta. L'última pregunta que vaig seguir -jo també tenia febre- va ser la d'un dels assistents que estava entestat a saber si els personatges són uns perdedors. "Això de guanyadors o perdedors només ho he vist a les pel·lícules americanes".

stats