Publicitat
Publicitat

Efemèride

L'escriptor egipci va ser premi Nobel de literatura l'any 1988

Centenari del naixement de Naguib Mahfuz

Un segle després del naixement del nobel de Literatura Naguib Mahfuz, el seu record roman intacte entre els companys de tertúlia que van compartir amb ell moltes de les seves passions, entre elles el retrat de la societat egípcia que va plasmar en les seves obres

Un segle després del naixement del Nobel de literatura Naguib Mahfuz (1911–2006), el seu record roman intacte entre els companys de tertúlia que van compartir amb ell moltes de les seves passions, entre elles el retrat de la societat egípcia que va plasmar en les seves obres.

A escassos metres de la casa de Mahfuz, al marge est del riu Nil al Caire, un grup d'amics de l'escriptor es reuneix tots els divendres per recordar i recitar fragments dels seus llibres en una vetllada a l'estil dels tradicionals cafès literaris, on la política i la cultura sempre són benvingudes.

A la cita hi va, com de costum, Fathi Hashem, un veterinari que encara es recorda dels motius que el van impulsar a conèixer el llorejat cronista cairota, nascut l'11 de desembre de 1911 i mort el 30 d'agost de 2006. "Vaig llegir les seves novel·les i vaig pensar que només amb ell m'agradaria debatre. Ell era diferent dels escriptors de la seva època. Va parlar d'assumptes humans molt nobles i va explicar la realitat històrica i social d'Egipte des de la I Guerra Mundial fins a la dècada de 1950" , apunta Hashem, de 65 anys. Aquest egipci, que va acabar conreant una llarga amistat amb Mahfuz, era qui el traslladava del seu domicili a un centre de conferències quan el 1994 un integrista islàmic va apunyalar l'escriptor mentre pujava al cotxe. "Li vaig treure el ganivet del coll i vaig sentir que estava en perill. El vaig portar a l'hospital i vaig col·laborar amb la policia", relata Hashem, que explica que després del succés van canviar de rutina i assistien a col·loquis en llocs sempre diferents.

Mesos més tard, aquest intent d'assassinat va suposar l'execució a la forca de dos acusats que pertanyien a l'organització terrorista Djemaa Islamia (Assemblea Islàmica).

El líder espiritual d'aquest grup, el xeic radical Omar Abdel Rahman, havia condemnat prèviament a mort l'escriptor per escriure Fills del nostre barri (1959), llibre que va estar prohibit al seu país natal per la seva suposada irreverència cap a l'islam. Aquestes accions van fer que Mahfuz, guardonat el 1998 amb el premi Nobel de literatura, extremés les seves precaucions, però sense canviar el seu estil de vida, la seva forma de pensar o el seu compromís polític.


Un escriptor fill de dues civilitzacions

Així ho pensa el també escriptor egipci Mohamed Salmawi, que en la cerimònia de lliurament del Nobel va ser l'encarregat de llegir el discurs en què Mahfuz es declarava fill de dues civilitzacions: la faraònica i la islàmica. "Ell no va escriure sota pressió, en tot cas aquesta ve després de la publicació del seu treball", argumenta Salmawi, que destaca els valors humans, l'amabilitat i la intel·ligència de l'autor de la famosa Trilogia del Caire, que arrenca en l'humil barri de Gamaliya i conté bones dosis autobiogràfiques.

Traduït a 40 idiomes i amb una prolífica producció literària composta per unes quaranta novel·les i col·leccions de contes, Mahfuz va ser capaç de descriure amb una prosa acurada el comportament humà i els usos socials de la vida quotidiana fins al punt de perfilar algunes de les claus subjacents en la complexa realitat àrab dels nostres dies. Des de fa uns anys, l'editorial valenciana Bromera va publicant l'obra completa de Mahfuz al català, de la qual han sortit títols com La batalla de Tebes, El carreró dels miracles, Miramar i Akhenaton, rei dels heretges.

Més continguts de