BARCELONANeus Català ha presentat avui 'Cel de plom', la novel·la que l'escriptora Carme Martí ha escrit a partir de la seva vida. Català va estar tancada al camp de concentració nazi de Ravensbrück, on van morir 92.000 dones, reivindica per damunt de tot el paper de les dones deportades i de l'exili, "sovint oblidat", lamenta a punt de complir 97 anys. La novel·la sortirà a la venda la pròxima setmana en català (ARA Llibres) i en castellà, amb el títol 'Cenizas en el cielo' (Editorial Roca)

"Els propis deportats deien que no hi havia hagut dones deportades, quan en vam arribar a identificar centenars. Les dones van ser doblement oblidades, com espanyoles i com a dones". Català considera que "és innegable que els homes no haurien pogut fer res sense el suport de les seves dones, de les seves mares o de les seves filles", i d'aquest esforç per fer visibles les dones va néixer el seu anterior llibre 'De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles'. Montserrat Roig, a qui Català considera "la mare" dels deportats va ser la primera estudiosa que els va donar veure al llibre 'Els catalans als camps nazi'.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Sense ànim de protagonisme, Català insisteix que la novel·la serveix per reivindicar el paper de les dones, que van ser molt importants per al treball dels homes en la resistència. Ella mateixa va fer d'enllaç entre cinc grups i portava els missatges amagats al tupè, el "pentinat 'arribaespaña' " que estava de moda en l'època. Un dels moments més durs, assegura, va venir quan el camp de concentració va ser alliberat: "Va ser una gran decepció, haver patit l'exili, haver sobreviscut al camp i saber que a Espanya encara hi era Franco. Va ser un escarni i no ho he paït mai, i no els ho perdonaré mai als dirigents polítics de llavors".

L'autora de la novel·la, Carme Martí, va conèixer Neus Català quan preparava un llibre de cròniques rurals per al Museu de la Vida Rural. Després d'una primera entrevista, en la qual la veterana activista li va explicar la seva vida al camp als Guiamets, en una segona entrevista li va parlar de la seva lluita. "Veure una fotografia de Neus vestida amb el vestit a ratlles dels presos del camp després d'haver estat alliberada em va portar a decidir escriure la novel·la amb l'objectiu de portar el seu testimoni de lluita a les noves generacions", ha comentat Carme Martí. El procés d'escriptura de la novel·la va seguir la mateixa pauta: "ella m'explicava coses, jo escrivia, venia a veure-la i li llegia i ella sempre em deia que se sentia identificada amb els diàlegs", indica l'autora, qui es va inventar alguns d'aquests diàlegs d'acord amb els fets narrats per Català, però no va recórrer a la ficció per evocar el sofriment al camp de concentració.