Llegim 12/03/2011

"No voldria fer novel·les com qui fa 'mcnuggets' de pollastre"

Art "M'he introduït en el món dels marxants i les sales d'exposició" Homosexualitat "És un tema clau en els meus llibres. Un novel·lista escriu sobre el que sap" Cinema "Estic preparant l'adaptació d''Un altre pas de rosca', de Henry James"

Josep Lambies
4 min
Michael Cunningham presenta 'Quan cau la nit' a Barcelona .

Michael Cunningham (Cincinnati, 1952) va irrompre en el món editorial el 1990 amb la novel·la Una casa a la fi del món . Però el seu autèntic èxit va arribar nou anys més tard, quan va publicar Les hores , una obra guardonada amb el Pulitzer i traslladada a la gran pantalla l'any 2002 per Stephen Daldry, amb els rostres de Nicole Kidman, Julianne Moore i Meryl Streep. Edicions 62 n'acaba de traduir l'última novel·la, Quan cau la nit , que explica com un galerista, casat i amb una filla que ja ha volat del niu, posa en qüestió els eixos de la seva vida quan el germà de la seva dona, vint anys més jove, s'instal·la a casa seva.

Les seves dues últimes obres estaven consagrades a dos gran escriptors. En aquest cas ha desplaçat l'acció al camp artístic. Per què?

Virginia Woolf em va marcar molt, i també Walt Whitman. Tant, que vaig sentir la necessitat de dedicar-los dos llibres, Les hores i Dies memorables . Però no em podia passar la resta de la vida escrivint sobre autors i més autors. No volia que ningú pogués dir: "Mira, aquest cop va de Tolstoi". M'agrada innovar. No voldria fer novel·les com qui fa mcnuggets de pollastre. A Quan cau la nit m'he introduït en un altre món, que també m'interessa: el dels marxants i les sales d'exposició. Als EUA, l'art és un negoci, i això m'inquieta. Volia mirar-m'ho de prop.

L'art és més que un teló de fons en la novel·la, oi?

Sóc assidu de les sales de museus, i conec molts artistes. Durant els últims temps he tingut la sensació que l'art s'ha convertit en una activitat irònica. Ja no vol ser bell, ni aportar res a qui el veu. El protagonista de Quan cau la nit , Peter Harris, és un paio en crisi que pateix la pèrdua de sentit de l'art contemporani.

En Peter vol posseir en Mizzy, el germà de la seva dona, igual que vol posseir l'art.

Aquest és un dels grans errors d'en Peter. És un personatge amb un terrible afany de col·leccionar coses. Ho fa amb les obres d'art a la seva galeria. I ara pretén afegir un ésser humà a la seva col·lecció. L'art es barreja amb la vida, i trastoca el personatge. Tota narració parla del pas del temps, i això sempre implica canvis en les persones. També passava amb la Laura Brown, de Les hores . En Peter ja té una edat i comença a replantejar-se les coses.

Sempre parla dels fantasmes del passat i els records. Per què?

Penso que el present no existeix. Cada vegada que poso un punt, la frase que he escrit passa a formar part del passat. Per això és tan significatiu. Desgraciadament, als Estats Units es tendeix a oblidar-lo molt. I jo, com a americà, procuro recordar als lectors la importància que té la memòria a través de les meves novel·les.

L'homosexualitat és un tema recurrent en les seves històries.

És veritat que és un element clau en gairebé tots els meus llibres. Un novel·lista escriu sobre el que sap, i jo, com a homosexual, escric sobre personatges homosexuals. Però hi ha qui pensa que ho és tot en les meves novel·les; i no. Entre altres coses, perquè no m'agrada fer sempre el mateix. El que passa és que sempre arribo a un moment en què conec tant els personatges que és impossible que no hi aboqui una part de la meva vida. Peter Harris té molt de mi. Però també Virginia Woolf, o fins i tot Catareen, l'alienígena de Dies memorables.

I la imatge que dóna dels vincles familiars, què té d'autobiogràfic?

La família és important per a tothom. Per a mi, però, té un valor particular. Sóc gai i afortunadament vaig sobreviure l'epidèmia de sida. Però vaig veure morir molta gent en aquells anys. Els pares dels meus amics donaven l'esquena als seus fills, així que nosaltres vam assumir el paper que se suposava que la família havia de fer. Ens uníem lesbianes, gais i drag queen s, i acompanyàvem el malalt a l'hospital, el tornàvem a portar a casa, ens n'ocupàvem i, quan arribava el moment, muntàvem el funeral. Així és com vaig aprendre que una família pot ser molt forta .

Vostè va començar a publicar en aquells anys. Com creu que va condicionar la seva carrera?

Imagino que devia de ser com viure una guerra. T'hi trobes miserables, covards i herois; i això t'ensenya molt. Tots els escriptors que han lluitat al front han tingut sempre una cicatriu oberta.

A banda de la literatura, vostè també ha fet algunes incursions en el món del cinema. Li agradaria prodigar-s'hi més?

M'encanten les pel·lícules. Em miro tot el que s'estrena. I ja he escrit alguns guions. En part em serveixen per descansar dels llibres. Alguns han arribat a bon port, com el d' El capvespre o el d' Una casa a la fi del món . D'altres no han funcionat. Ara estic preparant una adaptació d' Un altre pas de rosca , de Henry James, una història de fantasmes. I l'interpretarà Anne Hathaway.

I de novel·la, no en prepara cap?

Sí. Porto 50 pàgines d'un nou projecte. D'alguna manera, podria dir que es tracta del contrapès de Quan cau la nit . En comptes de parlar de galeristes benestants i gent privilegiada que viu al Soho de Nova York, aquí els personatges són joves drogoaddictes i sense pasta.

stats