Publicitat
Publicitat

El llibre 'Tombes & lletres' proposa un recorregut fotogràfic i literari per 41 sepulcres d'autors en llengua catalana

Recordar els nostres escriptors

"Les tombes són ambigües. Conserven alguna cosa i, malgrat tot, no conserven res", escriu Cees Nooteboom (l'Haia, 1933) a Tumbas de poetas y pensadores , un assaig on escriu les seves impressions sobre la visita als sepulcres d'una vuitantena d'escriptors de països i moments històrics molt diversos. "La majoria dels morts callen. Ja no diuen res. Literalment ja ho han dit tot. Però no passa així amb els poetes. Els poetes segueixen parlant. De vegades es repeteixen. Això passa cada cop que algú els llegeix o en recita un poema per segona o centèsima vegada", continua Nooteboom, que pren l'accepció més generosa del mot poeta -la que equival a creador - i construeix un llibre singular que ha inspirat una proposta interessant i més polifònica.

El llibre Tombes & lletres és una de les primeres referències d'Edicions Sidillà, iniciativa editorial de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó que comença amb la voluntat de publicar quatre col·leccions, una de narrativa catalana i una altra d'estrangera, una tercera d'assaig i, de tant en tant, un quart calaix de "llibres especials" com aquest, que recull textos sobre els sepulcres de 41 escriptors en llengua catalana -de Ramon Llull a Andreu Vidal: del segle XIV fins a finals del segle XX-, escrits per 41 autors diferents, il·lustrat amb fotografies de mides generoses i amb la sobrietat del blanc i negre fetes per Judit Pujadó i Eduard Punset.

Els fundadors: del fervor lul·lià a les visions verdaguerianes

El titànic esforç normalitzador de Pompeu Fabra (1868-1948) encapçala el volum. Les despulles de Fabra descansen a Prada de Conflent. L'epitafi aclapara: "Seny ordenador de la llengua catalana".

Vuit segles abans, Ramon Llull (1232-1316) va posar-hi les primeres pedres literàries i doctrinals. El llibre d'Evast i Blaquerna , Fèlix o llibre de meravelles i poemes com Lo desconhort i Cant de Ramon encara enlluernen per la força primigènia i la tossuderia religiosa que contenen. Més de cent anys després de la mort de Llull, Ausiàs March (1397-1459) escriuria alguns dels versos més impressionants de la literatura catalana: "Amor, de vós, jo en sent més que no en sé (...) e de vós sap lo qui sens vós està:/ a joc de daus vos acompararé".

Després de la bona collita de la baixa Edat Mitjana, les lletres catalanes no serien represes amb prou entusiasme fins a la Renaixença: els editors de Tombes i lletres han inclòs uns quants dels responsables de l'empenta, que oscil·len entre la vocació popular d'Àngel Guimerà i Narcís Oller i els versos llegendaris de Jacint Verdaguer.

Els grans noms del segle XX: Modernisme, Noucentisme i talents únics

Si Joan Triadú titulava la seva autobiografia Memòries d'un segle d'or (Proa, 2008) fent referència a la bona salut de la literatura catalana del segle passat, Tombes & lletres -que a través del títol homenatja les Visions & cants maragallianes- dedica dues terceres parts del seu gruix a autors del segle XX.

Carles Duarte comenta els sepulcres de Carles Riba (1893-1959) i Clementina Arderiu (1889-1976), ubicats al barri de Sarrià de Barcelona. Miquel Pairolí recorda el cementiri de Llofriu, on descansa Josep Pla (1897-1981). Dolors Miquel visita Sant Quirze Safaja amb la intenció de trobar "una presència que l'antigor devia desar ben amagada en un dels seus infinits calaixos", la del poeta Màrius Torres (1910-1942). L'editor Quim Torra troba totes les solituds del món a Siurana, lloc on hi ha les restes de Joan Sales (1912-1983).

Les últimes desaparicions: el llibre també recorda Porcel, Moncada i Vidal

La longevitat va convertir Josep Palau i Fabre (1917-2008) en un dels últims testimonis de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra Civil. Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu van morir molt abans que el poeta, dramaturg i assagista barceloní, que fins i tot veuria com s'extingien prematurament els talents de poetes com Gabriel Ferrater (1922-1972), Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Andreu Vidal (1959-1998), i narradors com Jesús Moncada (1941-2005) i Baltasar Porcel (1937-2009), l'última de les grans desaparicions literàries de les lletres catalanes d'aquests anys. Tombes & lletres els homenatja a tots amb elegància.

Més continguts de