El mític Club Editor, per fortuna reviscolat gràcies a les bones arts de Maria Bohigas, publica aquest volum de proses en clau poètica de Blanca Llum Vidal, on s'incita a la comprensió de la nuditat de les coses. Deia Óssip Mandelstam que com a comentaris espontanis sobre la poesia la crítica no hauria d'existir. "Han de ser -diu-, la conseqüència d'un estudi científic objectiu de la ciència de la poesia".

Però com que el consumidor de diaris no vol estudis sinó receptes volàtils, avui haurem de contrariar el gran poeta rus i obeir el nostre impuls interior. Proses tot sovint iàmbiques (alguna fins i tot imaginable en forma de versos), que, tot i poder inserir-se en la tradició de les foixianes d' Allò que no diu 'La Vanguardia' , les brossianes de l' Alfabet desbaratat i les casassianes d' El poble del costat , tenen un caràcter definitivament distintiu i personal, vidalià. I si Blanca Llum Vidal sap encomanar és perquè viu en la joia del llenguatge. Vivificar la llengua és una comesa de poeta. Molta paraula clara, molta terra a peu pla, força de Cant, i esbossos de Visió. Tot un fet orgànic que fa que la cosa sigui alimentosa. Empeltada de tradició oral, de lèxic familiar, de llengua de poetes estimats, de les parles dels països del català, tot passat pel sedàs d'una veu amb estre, que pot, amb el temps, arribar a ser veu mestra. Deixar-nos embadalir per mots en cadena, en melodia nova per mor de la sintaxi o de la forma, per cloure signes i allargar la mà: "Ens toquem tots dins del paper". D'això es tractava. La lògica poètica, tota feta de misteris, lluentors, i molta solta, sempre acaba per imposar-se.

Les " vritats ", " esprits ", " pros ", " colmados " els marcarà amb un triangle equilàter vermell el corrector, però déu me'n guard de dir-ne res; les raons prosòdiques les ha de regir el criteri de l'orella de la poeta, que és sagrat, i fer-los la cara nova als mots no hauria de ser blasmable. Perquè, com ja deia a La cabra que hi havia , publicat a Documenta Balear l'any 2008: "Déu és la tinta entintant el món i fent-lo paraula".