Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Susanna Tamaro: "La literatura indaga els misteris de la vida"

A 'Per sempre' (Columna i Seix Barral), la italiana Susanna Tamaro (Trieste, 1957) reflexiona sobre la vida i l'espiritualitat a partir de la història d'un cardiòleg que es refugia al camp per tractar de superar, quinze anys després, la mort de la seva dona

Vostè ha assegurat que la seva nova novel·la comparteix la "reparació del cor" amb l'aclamada Vés on et porti el cor , publicada el 1994 i que ha venut més de 15 milions d'exemplars a tot el món. Aquestes similituds són intencionades?

Hi ha moltes semblances, però només vaig adonar-me'n després d'acabar Per sempre. Les dues novel·les mostren tres generacions de persones: a Vés on et porti el cor generacionsde dones i a Per sempre d'homes. El personatge de Per sempre també emprèn una recerca interior, però és un home de la crisi contemporània i no del segle passat. És un personatge més complex i profund, perquè jo he canviat i sóc més gran que quan vaig escriure Vés on et porti el cor .

Que el protagonista sigui un home fràgil és una altra novetat?

Tenia un deute pendent en aquest aspecte. Els meus personatges sempre són homes negatius i volia mostrar-ne un de profund, dels quals n'hi ha molt pocs en la literatura contemporània. La majoria de personatges són banals, sense els valors positius de les obres d'autors clàssics, com Tolstoi. De fet és un llibre sobre la virilitat. El personatge del pare és un model ètic d'home: té coratge i venç la por.

Com vostè en la seva pròpia vida, el protagonista de la novel·la, Matteo, decideix anar a viure al camp per desconnectar del bullici i posar en ordre els seus pensaments.

La natura ens ajuda a situar-nos, ens imposa límits. Si has de baixar al fons de tu mateix, el millor lloc és la natura. Però hi ha molta gent a qui no li agrada, que té ansietat per fer coses i por del silenci.

És en l'ambient tranquil de la natura on el Matteo intenta superar, quinze anys després, la mort de la seva dona i reflexiona sobre la seva vida. Creu que és positiu revisar les decisions més importants del nostre passat?

Ell intenta reiniciar la seva vida i és molt complex. Hi ha molta gent que no es recupera de la mort d'un ésser estimat. És molt difícil. La mort és previsible, excepte la d'un fill, perquè no és llei de vida. S'ha d'analitzar el passat i decidir quan ens en deslliguem. El perill és entrar en una revisió malaltissa sense fi.

El protagonista també fuig d'una societat que considera en crisi per l'absència d'ètica.

Sí. Aquesta absència ha disgregat Itàlia en els últims 30 anys. La gent només concep la vida per si mateixa. La televisió ha rentat el cervell de les persones, que ara donen massa importància als diners. Ara els nens de grans volen ser famosos perquè creuen que només així podran guanyar diners fàcilment. Si se'ls compara amb els de les dècades anteriors, els nens han perdut coneixement i pateixen una escassetat de cultura.

I a la natura descansa dels efectes negatius de la utilització massiva de tecnologia, que vostè denuncia.

La tecnologia és molt útil però ha vingut tan ràpidament que necessitem saber gestionar-la. La tecnologia provoca una modificació antropològica que ens anul·la els sentits i afecta la nostra percepció del món. Perdem empatia i ens separem de la realitat. Ens hem de parar a reflexionar, si no ens devorarà com un monstre.

El Matteo reflexiona sobre l'espiritualitat i l'existència de Déu: "Qui és Déu?", es pregunta a si mateix. La religió i l'espiritualitat són dos dels tòpics que més es repeteixen en les seves novel·les, tot i que vostè ha lamentat reiteradament que se l'etiqueti com a escriptora religiosa.

La vida és un camí per respondre a la pregunta de qui és Déu. Haver-s'ho plantejat et prepara per a la mort. La literatura és una via per indagar en els misteris de la vida. Crec en l'espiritualitat a partir de la paraula. La paraula és un misteri. El ser humà té un 98% de similituds amb els simis i una de les diferències és la capacitat de parlar. Però cada cop es constreny més el nostre vocabulari. Es fan servir menys paraules, i això ens fa derivar cap a la barbàrie i la involució.

Per sempre també indaga en el sentit de l'existència i en una reflexió sobre els encerts i els errors. Quin és per vostè el sentit de la vida i la mort?

Per mi la vida és l'aventura d'un llarg viatge per aprendre quant sóc capaç de saber estimar la gent i la vida mateixa. I saber veure què és prescindible. El temps està contingut en l'eternitat. La mort és passar a una altra condició: la matèria canvia però l'essència segueix lligada a nosaltres i segueix existint el que has estimat.

Vostè s'ha mostrat confiada en el nou període polític que viu actualment Itàlia després de la dimissió de Silvio Berlusconi i l'inici del govern tecnòcrata de Mario Monti.

Sí, així és. Molts italians estem contents. Amb Berlusconi la paràlisi feia anys que durava i Monti ens ha salvat d'una catàstrofe. Feia vint anys que durava una lluita bicèfala entre partits que havia paralitzat el país, perquè el consens va corrompre el sistema. Ara Monti sap gestionar bé la situació, sap el que fa i no necessita de cap tipus de consens com abans.

Més continguts de