Publicitat
Publicitat

ELS TRES ÚLTIMS RETRATS

L'any 2009, a l'hora de presentar Seductors, visionaris i il·lustrats , Josep Maria Castellet va fer explícita la voluntat d'escriure un retrat literari més: el de Montserrat Roig. Dos anys després, havent rebut el Premi Nacional de les lletres espanyoles, Castellet s'hi va posar. El resultat, Montserrat Roig, inicis d'una amistat , repassa els primers anys de l'escriptora. Castellet la va conèixer el 12 de desembre del 1970, durant la tancada de Montserrat, i un any després la convidava al despatx d'Edicions 62 per parlar del seu debut, el llibre de contes Molta roba i poc sabó (Selecta). "La conversa ja va ser com seria sempre, viva i molt fluida -escriu Castellet-. Interrompia per demanar aclariments i tendia a acompanyar les respostes amb gestos que, alternativament, podien ser de sorpresa, d'assentiment o de negació. Amb el temps em vaig acostumar a la seva generositat gestual. Formava part d'una manifestació del seu caràcter que tendia tant a expressar afecte i interès com a demanar-los".

"De tots tres retrats, el de Montserrat Roig ha estat el més difícil d'escriure", admet Castellet. Salvador Espriu, secrets i silencis mostra la part més sorneguera del poeta. L'editor el va conèixer l'any 1952: "L'interrogatori a què em va sotmetre al pis del passeig de Gràcia, 132, als Jardinets, va durar prop de quatre hores -de les set de la tarda a quarts d'onze tocats- i va ser molt dur perquè no donava treva, vull dir que no oferia ni un mal got d'aigua, ni et preguntava si volies passar un moment pel bany". Interessat per arribar fins al fons de la poesia d'Espriu, els lligams amb la càbala jueva que Castellet va descobrir van ser negats categòricament per l'autor d'Arenys de Mar.

El retrat de Baltasar Porcel és el més panoràmic de tots: comença en un tren que viatja cap a París l'any 1969 i arriba fins a un altre viatge a la capital francesa, fet l'any 2005, amb motiu de la concessió del Premi Catalunya a l'antropòleg Claude Lévi-Strauss. El Porcel contradictori, arrauxat i vitalista protagonitza el text més emotiu del llibre.

Més continguts de