Publicitat
Publicitat

OBITURARI

Václav Havel, el gran dramaturg txec

A més de ser el primer president de la República Txeca, Václav Havel va ser un dels més destacats escriptors del seu país. Obres de teatre com 'Prevenció' o 'Vernissatge' li van donar la fama internacional a la dècada dels 70

Tot i que també va ser l'autor de sis poemaris, Václav Havel va destacar en el terreny literari sobretot com a dramaturg. Va començar a conrear el teatre a la dècada dels anys seixanta, influenciat pel teatre de l'absurd de Samuel Beckett, que el 1982 li va dedicar Catastrophe, una de les seves darreres obres, al festival d'Avinyó. El 1963, Havel va debutar en els escenaris amb La festa al jardí, representada al Teatre de la Balustrada, on havia entrat a treballar com a tècnic teatral. Dos anys més tard va repetir al Balaustrada amb un nou text, Prevenció. Aquest cop, però, la cosa va desbordar els escenaris de Praga i va portar Havel al Public Theatre de Nova York. L'any 1968, amb el públic ianqui a la butxaca i el respecte de la crítica internacional, va escriure la seva tercera peça, La capacitat de concentració feta difícil. Des d'aleshores la seva productivitat no va donar treva a la cartellera teatral. El 1972 va enllestir L'òpera dels captaires, a partir de l'obra de Brecht, i entre el 1975 i el 1978 va escriure Audiència, Vernissatge i Protesta.

A partir de 1977, i fins el 1989, va fer girar el timó de la seva literatura cap a un compromís polític que anunciava el seu títol de primer president de la República Txeca l'any 1993. D'aquest període daten obres com Largo Desolato (1985), Temptació (1989) i la correspondència que va escriure des de la presó, Cartes a Olga. La seva relació amb la literatura no es va interrompre: el 1997 va publicar el llibre de discursos L'art de l'impossible; el 1999 van veure la llum In various directions i Spisy. Va rebre en tres ocasions el premi de teatre Off-Broadway (1968, 1970 i 1984) i el premi Spétial Europe, concedit per l'Associació Internacional de Crítics de Teatre.

Aquests no són els únics ferros amb què l'expresident de la República Txeca va ser guardonat. En el seu currículum destaquen trofeus tan importants com el Premi Internacional Catalunya (1995), el Premi Príncipe d'Asturias de comunicació i humanitats (1997) i el premi a l'Estadista Europeu. El 2002, la Universitat de Lleida va ser la primera de l'estat en nomenar-lo Doctor Honoris Causa. El 1982 va rebre la mateixa distinció de la Universitat de York de Toronto i per la Universitat de Tolosa-Le Mirail, entre moltes altres.

Els introductors de la seva obra dramàtica a Catalunya és la companyia Teatreteatre, que va fer l'espectacle Havel a escena basat en les obres Audiència i Vernissatge i va estrenar El comunicat al Nou Teatre Tantarantana. El 1999, Josep Minguell va dirigir Vernissatge, una producció a sis mans, en què es van trobar les companyies Teatre del Calaix, Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. El nom de Havel va tornar a ressonar el 2008 al teatre català amb motiu de l'estrena al Teatre Liure de Rock n' Roll, del dramaturg anglès d'origen txec Tom Stoppard, que es va basar en la correspondència que Milan Kundera i Václav Havel van mantenir a la premsa txeca sobre les conseqüències de la invasió russa. Stoppard, un dels primers traductors de Havel a l'anglès, li va dedicar l'obra.

Més continguts de