El secret de Valero Sanmartí és que no sabem res d'ell, fins avui. Intentaré aportar una mica de llum que agrairan els seus fans. Des de l'anonimat, l'autor de Jo només il·lumino la catalana terra (Males Herbes) s'ha convertit en el franctirador oficial de Catalunya. Dir franctirador és massa suau per a Sanmartí: en veritat és un provocador que, disparant amb un bazuca, atia els límits d'autocrítica dels catalans. D'entrada sembla missió impossible, però el llibre va per la segona edició i el trobes destacat a les principals llibreries de Barcelona. Qui és Sanmartí? Ni idea. És un home que causa furor com a hooligan virtual i que es presenta amb la imatge del detectiu Magnum. Per què l'actor Tom Selleck? M'ho explica per correu electrònic: "Per reivindicar un cànon estètic barroc que es posiciona contra l'equilibri, la correcció, la bellesa de manual i la falsa intel·lectualitat de la cultura oficial catalana, i també contra el disseny barceloní". ¿Hi ha algú que sàpiga qui s'amaga darrere de Valero Sanmartí? Sí, com a mínim els seus amics i l'editor de Males Herbes Ramon Mas. "Al Ramon el coneixia perquè durant una època atenia a la mítica llibreria Documenta. Ell em va proposar fer el llibre", explica. Dels seus amics em confessa que van organitzar recentment una festa amb un grup que feia "versions destraleres de rumba caló i que va acabar amb intervenció policial".

De la seva vida privada Sanmartí només em confirma que no treballa en el sector de la publicitat -la seva diatriba contra aquest negoci és especialment cruel, podria ser que hi hagués alguna cosa personal en l'assumpte- i que no té fills. Al seu llibre escriu: "Si m'obliguessin a abraçar un nadó la pell se m'assecaria a l'instant i els ossos se'm rinxolarien com llonganisses sobre una paella roent". Evidentment hi ha gent que aquest humor no el paeix bé. Sanmartí em confirma que al correu electrònic del seu blog, a banda de "fans histèriques", també rep amenaces: "De detractors furibunds que em diuen xarnego -com si fos un insult- i traïdor de la pàtria, però amb un català nauseabund. Ho trobo delirant".