Publicitat
Publicitat

Vendre llibres ja no és un bon negoci

La llibreria Robafaves de Mataró necessita 250.000 € per eixugar el deute acumulat. Les vendes de llibres han caigut un 20% durant els últims tres anys. Per cada cinc exemplars venuts l'any 2007, ara se'n compren només quatre. Fins quan aguantarà el sector?

El percentatge de lectors ha crescut del 56% al 61% des de l'any 2007, però aquest increment no s'ha traduït en un augment de les vendes: el Gremi de Llibreters de Catalunya xifra la caiguda de vendes general en un 20% des de l'any 2009. Paral·lelament a la bombolla immobiliària, el sector editorial ha contribuït a crear una altra bombolla en què el creixement perpetu semblava possible.

L'any 2005 el contenciós entre la immobiliària Espais Sabadell i la llibreria Catalònia va estar a punt d'acabar amb un establiment simbòlic. La fallida de la distribuïdora Arc de Berà, propietària del local de Gran Via on la llibreria Ona s'havia establert des del 1962, va fer que l'establiment abaixés la persiana a finals del 2010. L'any següent van tancar botigues amb tanta història com Al Vent de Badalona i les barcelonines Áncora y Delfín i Martínez Pérez. A l'última que li ha tocat el rebre és a la Robafaves: creada l'any 1975, la llibreria de Mataró ha engegat la campanya #sosrobafaves , que en dues setmanes ha de recollir 250.000 € per poder plantar cara als deutes acumulats. "Ens vam decidir a obrir un altre local i associar-nos amb Abacus en el projecte Actua. Tot això, juntament amb la baixada de vendes -que des del 2008 fins ara és del 30%, en el nostre cas-, ens ha portat fins a aquesta situació límit", explica Pep Duran, antic gerent i un dels fundadors de la llibreria. "Hem optat per demanar una aportació a fons perdut perquè durant més de tres dècades hem fet una tasca d'acció social i cultural important", diu Duran. El nou gerent de Robafaves, Esteve Guardiola, ja s'ha reunit amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i amb l'Ajuntament de Mataró, amb la voluntat d'aconseguir suport institucional. "Hem patit una borratxera de creixement il·limitat. Això s'ha acabat: per poder seguir existint, haurem de reduir les despeses un 50%. Tindrem menys personal i ens n'anirem a un local més petit", reconeix Duran.

Les pèrdues de La Tralla de Vic són una mica més altes que les de la Robafaves: "En aquests últims tres anys hem baixat un 32,9% -comenta Guillem Bellafont-. La crisi s'ha ajuntat amb el fet que hem deixat de vendre llibres escolars. Ens ha tocat retallar local i personal per reduir despeses. L'últim pas que hem fet és deixar la papereria". Bellafont diu que la situació de La Tralla és "bastant dolenta": "Som una llibreria gran que no és de propietat, sense capital ni socis. Els bancs ens financen una mica, però és contraproduent perquè el deute va augmentant".

L'experiència de L'Odissea de Vilafranca del Penedès és diferent. "Hem detectat que hi ha un públic emergent: l'infantil i juvenil -diu Rosa Varias-. Hi parem més atenció. Estem més pendents de les novetats i tenim els llibres més ben col·locats". Així i tot, la gerent de L'Odissea confirma que "es ven molt menys", encara que el seu establiment sigui molt actiu pel que fa a les presentacions de llibres i que organitzi el premi El Lector de l'Odissea: "Ens hem adonat que la gent ja no busca presentacions de llibres tradicionals. Ens toca treballar molt més, ser més creatius". Fernández Villaret, de L'Espolsada, és del mateix parer que Varias: "Ens toca pencar molt i reinventar-nos constantment. El problema és que aquest any està sent molt dolent. Costa molt que la gent entri a les llibreries". Fernández va obrir L'Espolsada fa cinc anys a les Franqueses del Vallès. "La primera fornada de gent que es va quedar a l'atur potser no era consumidora potencial de llibres. Hi ha hagut una segona fornada que sí que ho era. Si hi sumem les retallades de sou i l'encariment de factures com la de la llum o la mesura d'apujar l'IVA, el panorama és preocupant", afirma.

L'excés de novetats

Les vendes de la llibreria Laie del carrer Pau Claris de Barcelona han caigut un 15% entre el 2009 i l'actualitat. "Ens salva que som una llibreria amb molt de fons -diu Lluís Morral-. Hi ha tanta, tanta novetat... És una espècie de trampa: els grans grups redueixen títols, però creen noves col·leccions, i les editorials petites van publicant perquè no tenen gaires despeses estructurals. La tirada mitjana dels llibres ha baixat fins a un 30%. Hi ha un envelliment del sector sense que hi hagi relleu generacional".

Pere Rodeja, de la llibreria Geli de Girona, ha experimentat una davallada de vendes entre el 5% i el 10%: "Som el país que més edita i un dels que menys llegeix. El meu pare deia que tot llibre té un lector. I tenia raó: el problema és que hi ha llibres que només en tenen un, de lector..." En un panorama tan poc engrescador, encara hi ha llibreries que amplien negoci. És el cas de La Llar del Llibre de Sabadell, que l'any 2011 va obrir un nou local de 550 m. "Les últimes dues dècades hi ha hagut un augment significatiu de vendes i de públic lector -comenta Pere Fàbregues-. En aquests últims tres anys, les pèrdues a les dues botigues de Sabadell han estat poc significatives. Ens podem considerar afortunats". Dels 94,5 milions d'euros que les cooperatives Abacus van facturar l'any 2011, només el 49% correspon a llibres. Quim Sicília, responsable de comunicació d'Abacus, fa un pronòstic de futur: "Les grans xifres de vendes es concentren en menys títols. Aquest funcionament del mercat es contradiu amb el fet que l'any 2011 fos el que més títols es publiquessin a l'Estat. La bombolla ha generat excedent amb les successives caigudes de vendes. La producció editorial caurà i serà difícil trobar apostes de risc".

Més continguts de