El sacrifici més gran que se li pot demanar a un periodista és que mantingui un secret. Quan ara fa dos anys, l'estiu abans de la sortida de l'ARA, vaig quedar amb l'Albert Sánchez Piñol per convèncer-lo perquè escrivís en un diari que encara no existia, em va acabar explicant una novel·la que ben bé tampoc no existia. Em va parar una trampa perfecta. Asseguts en un bar a la plaça del Diamant, l'escoltava bocabadat mentre em contava que havia escrit 900 folis sobre la derrota del 1714, una història monumental que obriria els ulls als descreguts sobre el drama català d'aleshores, i de retruc el d'ara. I el de sempre? I precisament per arribar al públic que volia, l'havia fet en castellà! Informativament, allò era una bomba. Abans d'acomiadar-nos, vam quedar que ell escriuria a l'ARA però que jo no podia publicar ni una línia sobre el llibre fins que em donés el vistiplau. Touché .

Perquè fes salivera, l'endemà em va enviar un tast de les aventures de Martí Zuviría. No sé què en queda, d'aquell original, només sé que l'Albert m'assegura que la visió històrica no ha canviat: "De hecho, cuando un catalán y un castellano usaban la palabra 'España' se estaban refiriendo a dos ideas opuestas, de ahí que los extranjeros no entendieran nada de nada. ¿Ven lo que les decía? España no existe; España no es un sitio, es un desencuentro ". Aquest és el to.

Aquests dos anys de secret m'han semblat un silenci antic i molt llarg, i suposo que a l'Albert se li han fet eterns: després d'una feina titànica de reescriptura i retallada, els 900 folis s'han reduït a 375, que traduïts en llibre vol dir 600 pàgines. Fins a la tardor, quan surti publicat, l'espera es farà feixuga. Si Rodoreda o Sales van posar ànima a la història de la Guerra Civil, si Teixidor o Cabré ens han fet viure la postguerra, ara sembla que amb l'Albert podrem entrar en les vísceres del 1714, que ens podrem ficar al cervell, el cor i la pell dels que la van patir en pròpia pell. Aquesta és la promesa que conté Victus .

L'Albert és un enciclopedista amb massa imaginació per convertir-se en rata d'arxiu o biblioteca. Té el cap ple d'idees i d'històries. I la capacitat immensa de treball de qui s'ha fet a si mateix: d'aquí el punt d'indomable, d'imprevisible. Ho ha demostrat des de l'inicial Pallassos i monstres (algun dia s'haurà d'explicar el secret que amaga aquell text) fins avui, quan finalment es revela com l'intel·lectual disfressat de gamberro que s'atreveix a reinterpretar la nostra història més sagrada. Victus el fa més invencible.