Publicitat
Publicitat

Efemèride

Centenari de l'escriptor cubà Virgilio Piñera

El poeta, narrador i dramaturg va fundar el teatre modern cubà, amb obres tan significatives com 'Aire frío'

Cuba ha començat a celebrar l'any virgilià per commemorar el centenari del naixement del poeta, narrador i dramaturg Virgilio Piñera (1912-1979), considerat un dels més rellevants escriptors de l'illa i fundador del teatre modern cubà, segons han informat avui els organitzadors . Les activitats van obrir amb l'estrena d'una nova posada en escena d' Aire frío (1959), una de les obres fonamentals de l'escriptor, i s'estendran fins al pròxim desembre.


L'escriptor Antón Arrufat, Premi Nacional de literatura 2000, marmessor de l'obra literària de Piñera i president de la comissió organitzadora dels homenatges, ha dit avui que aquesta celebració és "la possibilitat que el lector cubà tingui la seva obra i pugui assistir a la representació de les seves peces de teatre".

Arrufat ha avançat que diverses editorials de l'illa preparen la publicació d'una col·lecció gairebé completa dels seus textos, que inclourà per primera vegada els seus assajos. "A bans de morir em va dir: 'Cuida la meva obra'; faig el possible per complir aquest mandat".

Ostracisme a la dècada dels 70
Piñera va ser una de les figures literàries marginades per la política de cultura oficial de l'illa en la dècada dels setanta, que el va censurar i el va col·locar en l'ostracisme intel·lectual per motius com les seves preferències sexuals, religioses o la seva actitud crítica.


A partir de la dècada dels 90 alguns d'aquests escriptors van ser gradualment recuperats i les seves obres van tornar a ser publicades per editorials estatals o representades en els escenaris locals.


Piñera va publicar el 1952 la seva primera novel·la, La carne de René, va col·laborar amb les revistes literàries Orígenes i Ciclón, i el 1968 va rebre el premi Casa de les Amèriques de teatre per Dos viejos pánicos, obra que no va ser estrenada a Cuba fins a principis dels 90.


Com a narrador estaca pel seu humor negre, dins de la línia de l'absurd, i va ser a més traductor a l'espanyol d'obres de Jean Giono, Imre Madách, Charles Baudelaire i Witold Gombrowicz, entre molts altres autors.

Més continguts de