Llegim 19/05/2012

On és, avui, l'honestedat cultivada de Sartre?

Joaquim Armengol
2 min
On és, avui, l'honestedat cultivada de Sartre?

Fernando Gerassi va ser un pintor i activista espanyol d'origen sefardita. Va néixer a Turquia l'any 1899, i durant la Guerra Civil Espanyola va tenir una participació destacada dirigint algunes unitats militars republicanes. Amic íntim de Sartre, Simone de Beauvoir, Picasso, Gris, etc., formava part d'aquella impressionant generació artística que va acabar imposant una nova manera d'implicar art, pensament i política. El seu fill, John Gerassi, ocupat amb la biografia de Sartre, va gravar més de setanta cassets de converses amb el filòsof i escriptor francès. Ara l'editorial Sexto Piso en publica un recull extraordinari sota el títol John Gerassi, conversaciones con Sartre .

Per a algunes generacions, Jean Paul Sartre (1905-1980) ha estat la consciència més valuosa i odiada del segle XX; per a d'altres, en canvi, és només un perfil impostat que ressona llunyà. El recull d'aquestes converses cronològiques és una oportunitat excepcional per descobrir la cara humana i oculta del pensador més incitador i bellugadís de la història contemporània. Les fabuloses converses, punyents i directes, treuen a la llum el fons moral, ètic i filosòfic de Sartre i el seu entorn magnètic, amb tots els errors, cegueses i les naturals contradiccions, de vegades inimaginables, d'aquesta ment filosòfico-literària complexa i brillant. Malgrat l'hostilitat i l'antipatia que Sartre pot generar desvetlla en aquestes entrevistes una simpatia indestructible. Les seves paraules desprenen una interioritat honesta, la sinceritat d'un home malalt de 67 anys que no s'amaga ni oculta res, acarant la seva pròpia història i personalitat, deixant-se portar per la seva formidable intel·ligència i per una memòria superba, tot desplegant els avatars d'una època tan convulsa com fascinant. El temes saltegen constantment. Hi podem trobar el dia a dia del pensador, els amors contingents, la infància, els amics, les discussions a l'entorn de la revolució, Cuba, Rússia, el col·laboracionisme francès, el camp de concentració, les diatribes contra De Gaulle, Malraux, Aragon, Merleau-Ponty..., Algèria, la disputa amb Camus, la revista Les Temps Modernes , la guerra de Corea, Palestina, l'acritud vers els EUA, la novel·lística, el teatre, les idees filosòfiques, les contradiccions personals, el comunisme, errors imperdonables, l'evolució del pensament, la incapacitat per escriure una ètica, el compromís, la implicació en la política, l'home d'acció...

No és el valor literari el més destacat d'aquest volum, sinó el seu valor testimonial i l'enorme interès que generen la figura i les idees sartrianes, el fet de comprovar com alguns dels seus vaticinis s'han acomplert inexorablement, l'humor magnífic i enjogassat que desprèn l'home, i les enormes ganes d'explicar-se. En el fons és un llibre contra la imatge prejudicada del mateix Sartre, un tribut als amics i el reconeixement savi d'una culpa històrica. Però, en especial, un homenatge a la intel·ligència i a la filosofia que, en última instància, potser explica una cosa fonamental: per què un burgès com Sartre que mai ha sofert pel fet de ser-ho, i que mai s'ha rebel·lat contra res ni ningú, es converteix en un revolucionari? En paraules seves: "Si un home pensa i escriu honestament acaba sent un revolucionari". On és avui aquesta honestedat cultivada?

stats