Publicitat
Publicitat

El gust no és només nostre

Feia 12 anys que Taurus no reeditava La distinción . El desè aniversari de la mort del sociòleg francès Pierre Bourdieu (1930-2002) ha retornat a les llibreries un autèntic clàssic de l'escola postestructuralista. Cal lamentar, però, que la recuperació no hagi corregit l'amputació de la introducció original, que, qui vulgui, pot retrobar amb facilitat a la xarxa.

Publicat originàriament l'any 1979, aquest llibre va transcendir ràpidament l'estricte àmbit sociològic. Així, ha tingut i mantingut una forta influència sobre els historiadors culturals i sobre la mateixa comprensió de la disciplina i de conceptes com el gust, l'estètica i el consum cultural. La distinción parteix de l'estudi del consum cultural a França durant la dècada dels 60 i dels 70, i l'intent de classificar-los a partir del gust. En conjunt, es tracta d'una crítica al concepte kantià d'estètica pura, que presentava l'art i la cultura com un element independent d'allò que és social i de qualsevol propòsit moral. Al contrari, el treball de Bourdieu intenta demostrar que les idees sobre el gust i el valor cultural són indestriables de la jerarquia social i la divisió de classes. En altres paraules, les primeres reforcen directament les segones. Per Bourdieu, la cultura és un concepte ampli que ateny des de les arts més clàssiques (art, música, literatura…) fins a fets molt més quotidians (el mobiliari, la manera de vestir, el menjar…). Constitueix, a més, una forma de capital -"el capital cultural"- que es pot elaborar, heretar o intercanviar com qualsevol altre valor. La cultura ja no es presenta com una creació autònoma o com un subproducte de l'estructura econòmica, sinó com un agent decisiu en la reproducció i consolidació de l'economia i l'ordre social.

El gust, per tant, és sobretot una qüestió que s'educa a la família i en l'entorn social. Aquesta llarga i complexa gestació ambiental fa que aparegui entre les classes dominants com un fet natural: com una natural distinció social. Poder i autoritat depenen de la riquesa, la propietat i el poder, però també del prestigi cultural. En altres paraules, Bourdieu subratlla la rellevància del capital simbòlic a l'hora de percebre cada classe i els individus que la componen. El gust classifica tant les coses com el classificador. Perquè la cultura juga un paper central en la reproducció i el sosteniment del mateix sistema de classes. La influència d'aquestes idees ha estat enorme entre els historiadors de la burgesia i en la formació de les elits contemporànies. Com Foucault, Bourdieu assenyala la cultura com a element bàsic a l'hora d'entendre les relacions de poder, i defensa la idea de construir un coneixement social obert i dinàmic. Tot plegat ens porta a posar l'accent en la historicitat, per descobrir que ni tan sols el gust és només nostre.

Més continguts de