Publicitat
Publicitat

El japonès desconcertant

Barcelona, anys 80. Reestrena d' Antaviana , un dels grans èxits de Dagoll Dagom. Jo tenia set anys i tot em semblava de conte. Abans que comencés la funció, va córrer la veu que en Calders era al teatre. Emocionada, vaig baixar pel passadís fins a la seva butaca, li vaig allargar el programa de mà i li vaig demanar que me'l signés. L'escriptor amb cara d'òliba em va preguntar, molt seriós: "I com ho saps, que sóc en Calders?" Jo, recitant de memòria, vaig contestar "El conec d'una hora lluny...", cosa que li va fer replicar: "Ah, és a dir que, mentre em presenti tal com sóc, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través...", i jo: "Exacte! Però si comença a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful..." Mort de riure, em va signar un programa que encara conservo com una prova irrefutable que els contes existeixen.

Més continguts de