Publicitat
Publicitat

HE LLEGIT NO SÉ ON

La més misteriosa de totes les raons

La llibertat és una llibreria, diu Joan Margarit. La pàtria és una biblioteca, diu Elias Canetti. Llegir és viure molt més i molt millor, diu Emili Teixidor.

Amb cada nou llibre l'escriptor està més a prop de tocar el cel

Aquestes coses no es trien: ha estat la setmana de recordar l'Emili Teixidor, un mestre que se n'ha anat amb el curs escolar. "Gràcies als llibres podem parlar amb els morts", ens diu ell a l'assaig La lectura i la vida . És el consol que ens queda: almenys podem llegir-lo. Enterrar la persona no equival, o no hauria d'equivaldre, a enterrar la seva obra.

I no sé per què he pensat en la Montserrat Roig, ara. I en els llibres rodons que hauria acabat escrivint. "Potser cada frase imperfecta, cada metàfora malgirbada, ens podrà dur, algun dia, a la troballa del verb precís, de la imatge que descriu, exactament, allò que volem dir -especulava ella el 1988, repassant les pàgines que havia escrit fins llavors-. L'obra perfecta continua, insistent i dolorosa, dins la ment".

Amb cada nou llibre, l'escriptor està una mica més a prop del cel. Com els Castellers de Vilafranca a Manhattan, amb l'Empire State Building per testimoni (uau: la síndrome de Stendhal és això). L'avui massa oblidada Montserrat Roig ho veia així: "Cada llibre és un procés, cada llibre és un esglaó, però la raó de continuar -la més misteriosa de totes les raons- persisteix. Quan s'ha acabat un llibre, l'autora sap que encara no ho ha aconseguit. Fins quan pot durar aquest recel, aquest temor? Segurament fins a la mort d'un mateix".

Escrivim, deia la Roig, "per escapar de la mort, però també per alliberar les paraules de la presó, de totes les presons".

Si una persona ja és feliç jugant al billar, deixem-la en pau

L'Emili Teixidor em va explicar que el llibre La lectura i la vida havia tingut com a títol provisional La lectura o la vida . Però al final l'autor es va decantar amb bon criteri per la conjunció copulativa, perquè la lectura no exclou la vida, al contrari: l'engrandeix, la millora, li dóna sentit.

L'Emili era un senyor lector. Per això escrivia, i per això sabia encomanar el cuquet de llegir. Respectant els qui trien altres camins. "Si una persona ja és feliç jugant al billar, deixem-la en pau -aconsellava-. Ens costa tant preocupar-nos de nosaltres mateixos que preferim ocupar-nos dels altres".

Cadascú s'ho munta a la seva manera en l'intent de gratar el cel, perseguir la plenitud, afegir valor a la vida. Perquè sí, es tracta d'això. En paraules de l'Emili: "Encara que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquem als llibres la metàfora de la felicitat". I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

No s'acaba el món per no llegir: només es fa més petit

Som lliures d'aprofitar poc o molt la pròpia existència. No s'acaba el món per no llegir: només s'empetiteix. Molts catalans compren un llibre per Sant Jordi i prou, i van tirant. Combrego amb el filòsof francès André Comte-Sponville, quan diu: "Tinc tres fills que no només m'importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que m'han marcat, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva".

Deixem-nos de romanços: la principal feina dels fills és sobreviure'ns. Ho té clar el personatge que fa l'Emma Vilarasau a l'obra Agost , de Tracy Letts (editada per Proa i per Labutxaca). La Barbara mira fixament la seva filla adolescent i li etziba: "Escolta'm: vull que et moris després de mi, sents? M'és igual el que facis, i on vagis, i com malgastis la teva vida, i... però sobreviu".

Que ens enterrin ells: és l'únic que cal. Tota la resta és literatura.

Més continguts de