Publicitat
Publicitat

Herman Koch: "Els metges ja no ens erotitzen"

Guionista i actor, Herman Koch va aconseguir vendre gairebé mig milió d'exemplars de la novel·la 'El sopar'. Dos anys després de la gesta, el seu nou llibre, 'Una casa amb piscina' (Amsterdam / Salamandra) s'apropa a un metge de la 'beautiful people'.

La guspira creativa d' El sopar va ser un crim que va passar a Barcelona, l'assassinat d'una indigent per part d'un grup de joves.

Quan es va cometre l'assassinat jo era aquí, visitant els parents de la meva dona, que és espanyola. Hi vaig viure una temporada, però ja fa molt de temps.

Quin va ser l'origen d' Una casa amb piscina ?

Em vaig imaginar un metge enmig d'un ambient ple d'actors i artistes, tots satisfets i arrogants, parlant amb ell com si fos un no ningú. Aquest tracte una mica pejoratiu contrasta amb la consideració que la professió ha tingut, tradicionalment, en la resta d'estrats socials.

Marc Schlosser, el metge protagonista de la novel·la, és un personatge amb una part ben fosca.

Si un metge ha de matar algú ho té molt bé. La venjança mèdica pot ser passiva: fingint que una malaltia greu no és res, per exemple, i evitant que el pacient prengui la medicació pertinent o rebi el tractament que pugui curar-lo.

En aquest cas, però, no hi ha hagut cap inspiració real...

He vist errors mèdics de molt a prop que m'han fet pensar en aquesta possibilitat d'amagar un assassinat. Una vegada un metge em va ensenyar una col·lecció de fàrmacs que se't poden emportar a l'altre barri en qüestió de segons.

La temptació del suïcidi també és més alta, m'imagino.

Sí, sí, sens dubte. Es parla molt de la temptació que suposa tenir una arma de foc a prop: amb els fàrmacs passa el mateix, o fins i tot pitjor.

Al principi del llibre, quan comencem a conèixer el Marc, fa referència a la seva invulnerabilitat professional, que es contraposa amb el que passa als Estats Units. Allà els metges són més sospitosos.

Als Estats Units és molt més freqüent que un metge passi pels tribunals. Això genera els seus vicis, també. Penso, per exemple, en la sobremedicació a la qual et sotmeten. Una vegada que era als Estats Units amb la meva dona, ella tenia mal de coll i vam anar a l'hospital perquè la visitessin. La quantitat de proves que li van arribar a fer va ser desmesurada.

Com que els pacients del Marc pertanyen a la beautiful people holandesa, es pot permetre visites de 20 minuts.

És un cas excepcional. La majoria de metges han de dedicar un màxim de 10 minuts als pacients. En cas contrari, no els surt a compte... Un conegut meu es va decidir a allargar les visites amb voluntat publicitària: en un principi guanyava menys diners, perquè feia menys visites al dia, però els pacients en quedaven tan contents que li eren fidels.

La medicina continua sent una de les professions més prestigioses, a Holanda?

Hi ha excepcions, però en general ha baixat força. Els únics que conserven un lloc més eminent són els cirurgians. Potser hi té a veure el fet que a Holanda no hi hagi cap sèrie autòctona com Urgencias o House : els metges ja no ens erotitzen.

Això contrasta amb la divinització dels actors, una actitud que a la novel·la trobem personificada en Ralph Meier, famós per participar en una sèrie sobre l'Imperi Romà.

He fet de guionista durant molts anys i també he actuat esporàdicament: això fa que conegui aquest món de molt a prop, i també que hagi optat per no inspirar-me en cap dels meus col·legues (ni tampoc en aquells a qui no tinc simpatia).

Un dels personatges més polèmics del llibre és el professor Herzl. Diu coses com: "Les dones són els futbolistes de la creació: als 35 anys es retiren".

Idees com aquesta han tingut molta acceptació, i jo volia posar-les sobre la taula. Els estudis en què es basen les seves opinions acostumen a ser poc fiables. Si un enquestador et pregunta quantes vegades te'n vas al llit amb la teva dona, pots optar per la sinceritat -una vegada cada dos mesos- o dir el que consideres normal: tres vegades a la setmana.

Si a El sopar explorava la violència més salvatge i el racisme, Una casa amb piscina es fixa en la intimitat més freudiana, la que burxa en les pulsions de caràcter sexual, sobretot masculines. Tot això passa a l'estiu, durant unes vacances en què el metge i la seva família coincideixen amb la família de Ralph Meier.

La convivència, la calor, el vi blanc, els gintònics i la piscina ajuden a desbordar-ho tot. Meier practica el nudisme i es comença a mirar les filles del Marc d'una manera que el comença a preocupar. Paral·lelament, el Marc té una aventura amb la dona de Meier, Judith.

I la parella del director de cinema Stanley Forbes amb prou feines arriba a la majoria d'edat.

Stanley està lleugerament inspirat en el cas Polanski. A Una casa amb piscina em volia preguntar també per les fronteres de la pedofília. Hi ha cultures en què els adolescents de 13 i 14 anys coquetegen i estan preparats per al sexe. Ara bé, que un adult de 50 anys vulgui muntar-s'ho amb una nena de 15 és un acte que em sembla malaltís.

Més continguts de