La francesa Nine Antico, nascuda el 1981, viatja a una època que no va viure per mostrar la relació d’una jove nord-americana amb la música i els músics. Aparentment el còmic Hotel California és la història d’una groupie, però Antico capgira els tòpics de la mirada masculina i aposta tot el relat al punt de vista femení, amb la qual cosa tot plegat pren una dimensió diferent i molt més interessant. La protagonista és una californiana blanca dels anys 60 que viu diferents trànsits d’iniciació i empoderament emocionals i sexuals a través de la música.

Elvis Presley, els Beach Boys, Phil Spector, els Beatles, els Rolling Stones, Love, els Doors i fins i tot Charles Manson acompanyen un relat en què importen més les sensacions que la narració. En aquest sentit, Antico l’encerta amb un dibuix en blanc i negre que ni força el realisme ni juga a l’emmascarament de la realitat. Per exemple, tot i l’hedonisme que reflecteix la història, el còmic no oblida un dels grans fora de camp de la Califòrnia dels 60: les revoltes dels barris negres.

Un dels aspectes més rellevants d’ Hotel California és que mostra l’objecte de desig de la protagonista, però fa que ella sigui activa en tot moment. És a dir, subverteix la imatge de la dona objecte.