Llegim 05/05/2012

Una paròdia inquietant

Enric Sòria
3 min
Una paròdia inquietant

Cap a la meitat d'aquesta estranya i elèctrica novel·la de Don DeLillo (Nova York, 1936), un venedor d'antiguitats eròtiques informa una periodista que fascinant és una paraula que prové del llatí fascinus -un amulet en forma de fal·lus- i que el terme té la mateixa arrel que la paraula feixisme . Potser és això el que ha induït els editors castellans a titular Fascinación aquest llibre, quan el títol original era Running dog . Ambdós títols són encertats. El primer assenyala el centre tèrbol de la novel·la; el segon ens parla dels seus protagonistes.

Fascinación relaciona l'atracció que suscita l'espectacle sexual i la perversitat nazi en un món de voyeurisme universal, com en una variant de l'eros i tànatos freudià apta per al consum. D'altra banda, en un món on tothom és filmat pertot arreu, la frontera entre mirar i espiar es difumina i el voyeurisme adquireix un nou sentit. Qui és espiat i qui espia passen imperceptiblement a exercir, i a intercanviar, els papers de víctima i botxí. Quan tothom espia (i pot matar) tothom, fugir cap al buit a esperar la mort en un desert sense càmeres és una opció que no es pot descartar.

Sorprèn que aquesta novel·la fos publicada el 1978, quan el risc del voyeurisme global no podia ser més que una intuïció. La informàtica tot just començava a desenvolupar-se i els mòbils no existien. Les virtuts premonitòries de Don DeLillo són innegables. Ara: molts passatges de Fascinación són tan creïbles que voregen el lloc comú. Fa 34 anys, en canvi, devien semblar una especulació hiperbòlica. Aquesta qualitat profètica reforça l'atmosfera inquietant de la novel·la. La trama, d'altra banda, és una insidiosa paròdia dels relats de conspiració d'aquells anys. Un seguit de mercaders de pornografia, polítics, periodistes i agents dels serveis secrets semblen molt interessats a trobar una pretesa filmació eròtica rodada en els últims dies del búnquer hitlerià de Berlín i en què podria haver intervingut el mateix Adolf. Ningú ha vist aquesta cinta tan buscada, i de fet funciona com els entranyables MacGuffins del cinema d'Alfred Hitchcock. Importa qui pot vendre-la i a qui.

Amb aquestes premisses, a l'autor no li importa coquetejar amb el despropòsit fins a un punt irritant. No hi ha dubte que DeLillo s'ho va passar molt bé acumulant incerteses, enigmes sense resoldre i insinuacions mefítiques. Un aire de comèdia negra s'infiltra així en el teixit d'un thriller existencial lleugerament absurd. DeLillo no necessitava, el 1978, que Zygmunt Bauman dictaminés que vivim en un univers líquid. La seua novel·la hi viu en plena ebullició. Amb tot, Fascinación és un llibre del seu temps. Hi ha l'eclosió obsessiva dels jocs sexuals i les conspiracions, hi ha el Nova York perillós i descordat dels anys 70, hi ha els ecos de Vietnam i les últimes ràfegues degradades de l'era pop. Els personatges d'aquesta novel·la són tan cinèfils com el seu autor i han vist Zabriskie Point (Michelangelo Antonioni), La conversa (F. Ford Coppola) i La caiguda dels déus (Luchino Visconti), i esperen ja Apocalypse now . La seua realitat viu en el cel·luloide tant o més que en la trepidant mascarada dels carrers de Manhattan.

Alhora, tot plegat és un barroc pretext perquè DeLillo demostre el seu art de prosista galvànic i perquè ens esbosse el seu món de converses erràtiques i paisatges dissolts en el poder de la llum, d'atmosferes malignes i d'éssers humans ferits d'indeterminació, de vegades urgits per un impuls transcendent que tempteja interrogacions sense resposta. Són trets que sintetitzarà en una novel·la breu i demolidora com Punt omega , però ja hi són tots, menys afinats, en aquest brillant i estrafolari joc d'estil, ple de gossos que corren i de fascinacions dubtoses.

stats