“Hi ha un rei molt poderós que té pedres precioses de qualsevol gènere sota el cel, en tal quantitat que és quasi increïble. Entre elles hi ha dos robins, un dels quals el porta penjat al coll i l’altre a la mà, per eixugar-se els llavis i la barba, d’una longitud tal que fa més de quatre dits de través, de manera que quan l’agafa amb la mà es veu per totes dues bandes com en sobresurt un dit de gruix. No crec que hi hagi al món sencer dues pedres iguals, ni de tant preu, ni de la mateixa espècie”. Aquest passatge podria ser l’inici d’una de les narracions de Les mil i una nits, que va recopilar al segle XIV una part de l’esplendorosa tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia. No és el cas: es tracta d’un fragment del minúscul però fascinant Meravelles descrites, llibre amb què Frare Jordà de Catalunya va descriure, el 1328, el viatge que va emprendre amb quatre franciscans resseguint l’Índia, una de les terres amb animals més poderosos, fruites més dolces, “espècies aromàtiques excel·lents” i desenes de curiositats descrites amb voluntat sintètica que, així i tot -set segles després de ser escrit-, es llegeix encara amb admiració. Explica, per exemple, el procés de domesticar un elefant. Per empresonar-lo fan servir una femella d’esquer, que el condueix fins a un tancat, i després de tenir un home vestit de negre o de vermell torturant-lo durant cinc dies, en fan venir un altre “amb la cara descoberta i vestit d’un altre color, que fa veure que pega al primer, que l’empaita i el foragita; tot seguit s’acosta al lloc de l’elefant, li parla i amb una perxa el neteja, l’amanyaga i li dóna menjar”. Tres setmanes després, l’animal ja és un tros de pa, preparat per fer el que li manin, com ara convertir-se en una mortífera arma: “Pot ser d’allò més terrible, sobretot en la guerra”.
El poeta i periodista Jordi Joan Baños (Sabadell, 1971) s’ha ocupat de confrontar les traduccions francesa i anglesa amb la còpia manuscrita llatina del text, que va ser “zelosament guardada o manifestament oblidada durant gairebé mig mil·lenni, fins al començament del segle XIX”. En una extensa i necessària introducció,Jordà de Catalunya, el nostre Marco Polo, Bañosdescobreix el personatge als lectors catalans, el situa a l’època, recorda el repte llatí de “subjugar el món” -és a dir, dominar-lo- i explica també la polèmica de l’origen del frare, que canvia segons el país que se n’ocupi (determinades veus l’han arribat a presentar com un “francès apassionat pel seu país”). Meravelles descrites és un text breu i magnètic, precís i vibrant, que arriba en català en una versió servida amb molta cura.
