Publicitat
Publicitat

"El desig s'acaba ràpid perquè torni a néixer"

Després d'escriure 'Per què llegir els clàssics, avui', Laura Borràs vol demostrar amb 'Dos amants com nosaltres' (Ara Llibres) que la literatura catalana ha explorat totes les formes de l'amor: la vital i la mortal, la física i l'espiritual, l'adúltera i la conjugal

La tria d'autors de Dos amants com nosaltres deu haver estat tan o més difícil que escriure el llibre.

L'elecció era una feina difícil però necessària. Aquí no he volgut fer una història de l'amor, però sí un recorregut històric a través dels autors i a partir dels textos que hi surten: en la tria t'hi acabes projectant tu mateix.

¿És per això que, com a medievalista, el llibre comença amb els trobadors i continua amb la modernitat de Jordi de Sant Jordi i la impetuositat carnal de Tirant lo Blanc ?

En un primer moment tenia tres noms al cap: Ramon Llull, Ausiàs March i Tirant. De March ja en vaig parlar a Per què llegir els clàssics, avui? , i en comptes d'optar per Llull em vaig decidir per la Vida de Guillem de Cabestany, que comença parlant de fets reals però que, a partir de la història d'amor amb Saurimonda acaba transformant-se en un relat que queda afortunadament contaminat de literatura: quan el seu espòs, Ramon de Castell Rosselló, s'assabenta de l'amor que Cabestany li canta, el mata, li fa tallar el cap i li treu el cor, que fa cuinar amb pebre per a Saurimonda. La llegenda del cor menjat és a totes les tradicions, per això la Vida de Cabestany encara és una lectura tan atractiva.

L'amor dels trobadors, la fin'amors (amor pur), es dóna "fora del matrimoni, a la recerca d'un amic/amiga que no es troba en la institució matrimonial".

Aquells anys, l'únic amor possible és l'adúlter. L'amor del matrimoni està tacat per les relacions geopolítiques que constituïen la pauta de l'època feudal. Quan era cantat pels trobadors, l'amor podia arribar a fer vessar sang i tot.

La cosificació de l'estimada es plasma tant en aquests poemes com, més endavant, en l'obra de teatre Terra baixa , d'Àngel Guimerà.

Preparant una edició del text vaig trobar una versió que difereix molt de l'edició publicada a les obres completes de Guimerà. Els moments de màxima tensió eroticosexual havien estat mutilats, i això no podia ser una casualitat. El personatge d'en Sebastià és l'amo de "tot i de tothom", a Terra baixa , i també controla la Marta, a qui fa casar amb en Manelic per poder seguir-ne sent amant. Hi ha moments de l'obra en què la força de la passió supera el poder d'en Sebastià. Aquests són els passatges que permeten una lectura moderna del text, en què el discurs de la sang, la passió i el mercadeig passen per sobre del simbolisme modernista.

A Pilar Prim , de Narcís Oller, el dilema sentimental de la protagonista és ben diferent del de Terra baixa : a l'obra de Guimerà hi ha un superàvit de possessió; a la novel·la d'Oller, prendre la decisió d'estimar o blindar-se a l'amor és el principal dilema.

Oller construeix un text molt interessant en què denuncia l'usdefruit. A principis del segle XX, la llei encara era feudal, en aquest aspecte: quan a una dona se li moria el marit, havia de seguir soltera la resta de la seva vida, perquè en cas contrari perdria la posició i l'herència del marit. La Pilar de la novel·la s'ha doblegat a les convencions socials -s'ha casat sense estar enamorada- i, després d'enviudar, quan troba en Marcial Deberga -l'home de la seva vida- ha de decidir entre cedir al desig i perdre-ho tot o tirar endavant tal com ha fet fins ara. Anar fins a l'adreça on viu ell, "Trafalgar, 10", li costa tota una novel·la, a Oller, que l'acaba així perquè no té mecanismes morals: com a procurador que era, s'adonava que l'usdefruit era injust, però no es podia posicionar.

En el cas de Mirall trencat , de Mercè Rodoreda, més enllà d'infidelitats hi trobem sobretot la complexitat psicològica femenina.

Rodoreda és un dels puntals de les meves lectures. Vaig triar Mirall trencat perquè és el seu món en estat pur: cadascun dels fragments del mirall són un bocí de realitat, i si aconseguim reconstruir-lo ens trobem amb una imatge de trencadís. Teresa Goday mostra l'evolució psicològica de l'ànima femenina. Ens ensenya que aprendre a estimar vol dir aprendre a renunciar a l'amor, de vegades: el fragment en què es decideix a desfer-se del cor de sabó que li regala el seu amor de joventut és impressionant. En comptes de llençar-lo directament, el dissol en aigua: la desaparició gradual d'aquella cosa bonica i olorosa simbolitza el canvi d'etapa.

El territori catalanoparlant de més alt voltatge sexual és València, pel Tirant , que consideres el Kama Sutra català, i també per la poesia de Vicent Andrés Estellés.

Estellés ens mostra l'explosió de l'amor en la forma més pornogràfica. És un amor de dos en què no hi ha res prohibit. El sexe descobreix la nostra part més animal. D'altra banda, quan parlem de joc eròtic -de sexe sense voluntat reproductiva- és una manifestació cultural que explora el nostre jo més íntim. A través de les paraules, Estellés fixa el desig. Gabriel Ferrater, en canvi, mostra el moment després de l'amor. El desig s'acaba ràpid perquè torni a néixer.

Dos amants com nosaltres acaba amb L'amor boig , de Pere Rovira, novel·la publicada l'any 2007.

És una molt bona novel·la, i prenyada de literatura. Els personatges viuen una història de nines russes que serveix per mostrar les diverses etapes de l'amor: la força de la joventut, el temperament posterior, el desengany, la frivolitat... i la possibilitat de reviure la passió. Llegint aquesta novel·la t'adones que l'amor és l'únic aspecte de la vida en què la bogeria és la llei.

Més continguts de