21/10/2016

De les set i mitja a dos quarts de vuit

2 min

Corre la brama que la imminent GIEC, la nova gramàtica normativa, permet dir les hores “a la castellana”. És a dir, admet que dir “les set i mitja” és tan català com dir “dos quarts de vuit”. En part és cert: totes dues formes són igual de catalanes. I en part no: no és igual d’adequat, per a tots els registres i dialectes, dir una cosa o l’altra.

Dir calcetí (per mitjó) a Barcelona o a Vic és un castellanisme, però dir-ho en valencià és correcte i genuí. Abans d’esverar-nos perquè “Ara la GIEC deixarà dir les set i mitja i jo he suat tinta perquè els alumnes diguin dos quarts de vuit”, potser que abordem la qüestió en tota la seva complexitat.

Si quan un mallorquí o valencià diu “les set i mitja” li diem que diu les hores “a la castellana”, tindrà tota la raó d’ofendre’s i considerar que som uns ignorants. Dir “les set i mitja” a València o a Mallorca és tan genuí i català com dir “dos quarts de vuit” a Vic o a Barcelona. I és ignorància i ofuscació creure que pel simple fet que el castellà diu “las siete y media”, “les set i mitja” és menys català.

Ara bé, establir un estàndard no pot consistir només a descriure els usos lingüístics. Demana criteris que han de ser, en part, ideològics. No pel fet que calcetí sigui una forma genuïna a Alzira ha de deixar de ser un flagrant castellanisme a Figueres. I alguna cosa d’aquest estil hauríem de poder dir de les set i mitja i dos quarts de vuit.

La GIEC i el DIEC són normatius i no s’haurien de limitar a descriure: han de prescriure quins usos són adequats i quins no en cada dialecte i registre. El DIEC2 no es pot limitar a dir que calcetí equival a mitjó: ha de precisar en quins dialectes aquest ús és genuí. I la GIEC, a més de dir que les set i mitja és català, ha de deixar clar que, malgrat ser-ho, no és una forma adequada per a l’estàndard formal de Catalunya (tot i ser d’ús genuí en certs parlars del Principat). Salvar la llengua també passa per salvar-la com a signe d’identitat i això demana, entre altres coses, que es faci una discriminació positiva de dos quarts de vuit allà on és (o era) una forma viva i majoritària.

stats