SI NO POTS VÈNCER EL TEU ENEMIC, uneix-t’hi. Aquesta ha sigut la màxima que ha marcat l’últim mandat a Vilafranca del Penedès, que ha servit per aparcar -almenys de moment- les històriques desavinences entre CiU i el PSC. De fet, el mandat ja va començar de manera insòlita: CiU va guanyar per primera vegada les municipals a la capital de l’Alt Penedès el 2011. Pere Regull va aventurar-se a governar en solitari amb els nou regidors convergents, dels 21 que hi ha al ple. El PSC va perdre dos regidors i va quedar-se amb sis -el pitjor resultat de la història-, la CUP va mantenir els dos regidors, el PP en va sumar un més -de manera que es va situar amb un parell- i ICV i ERC també van obtenir representació, amb un regidor per a cadascú.
L’aventura en solitari, però, va durar poc. La duríssima oposició i la complicada situació financera -amb una davallada del 20% dels ingressos- van bloquejar les iniciatives del govern de CiU. Dos anys després de les eleccions, Regull i el líder del PSC a Vilafranca, Francisco Romero, van firmar un pacte de govern que posava fi a una llarguíssima trajectòria de polèmiques i retrets entre les dues formacions. Unes controvèrsies que van arribar, fins i tot, a una moció de censura durant el mandat iniciat el 2007, quan l’alcalde era el socialista Marcel Esteve, un pas impulsat per la CUP, CiU i ERC. Dies abans que es fes efectiva la moció, en un subterfugi per esquivar el tràngol d’acabar els seus cinc anys com a alcalde i 18 com a regidor destituït a la força, Esteve va cedir la vara de l’alcaldia a Romero. Era el 21 de març del 2009. Trenta dies després, la CUP, CiU i ERC feien prosperar la moció de censura i Pere Regull es va convertir en alcalde de Vilafranca.
Paradoxalment, Romero va accedir a pactar a mitjans de l’últim mandat amb CiU, un dels que el van apartar de l’alcaldia. L’argument que van brandar les dues formacions per justificar el pacte era garantir l’estabilitat política a Vilafranca, i no es van estar de retreure a ERC i a la CUP que tombessin totes les propostes de CiU i posessin traves, deien, a la governabilitat del municipi. El cert és que amb el pacte de govern, que sumava 15 dels 21 regidors, la tempesta es va calmar. En el fons, el pacte beneficiava, i molt, Regull: s’assegurava l’aprovació de totes les propostes, les mocions i els pressupostos, anul·lava l’oposició i posava la bena abans de la ferida, garantint una campanya electoral més plàcida que de costum. I és que Francisco Romero, que es torna a presentar, tindrà el repte de reivindicar-se com l’alternativa a Regull sense poder-se’n desmarcar del tot i, fins i tot, havent d’aplaudir alguns punts de la seva gestió. L’avantatge que va veure el PSC al pacte, segons apunten diverses veus a Vilafranca, és tornar a tenir responsabilitats de govern. Sigui com sigui, la sociovergència va permetre desbloquejar els principals projectes del mandat, com les obres per cobrir les vies del tren o la reforma de l’escola d’art municipal.
Els projectes a mig fer
Ara bé, l’àmplia majoria de CiU i el PSC no ha sigut pas una bassa d’oli. Pel camí han quedat encallats projectes centrals, com la construcció de pisos de lloguer per a la gent gran, el centre cívic de l’Espirall i els continus ajornaments a la creació d’un espai juvenil, una de les principals reivindicacions al municipi. El govern tampoc se n’ha sortit amb la inauguració del nou ambulatori. L’únic centre que està en funcionament té capacitat per a unes 25.000 persones, però n’atén més de 40.000. L’any 2005 la Generalitat va donar llum verda a la creació d’un nou ambulatori, però no va ser fins al 2012 que es va començar a construir. Les obres dels accessos adaptats i la tramitació amb la Generalitat de l’ampliació de la plantilla de metges depenen del govern municipal, que encara no ha posat data per a la posada en marxa del nou centre.
L’Escola del Vi i el Cava (Escavi) ha sigut una pedra més a la sabata. El que havia de ser un centre universitari del sector vinícola i una referència a nivell europeu s’ha anat diluint amb el temps. L’oposició critica que a Regull se li va posar entre cella i cella convertir Vilafranca en ciutat universitària (i competir, així, amb Vilanova), i pel camí va descuidar els suports de les entitats i de les empreses del sector. Resultat: l’Escavi s’ha obert, però el projecte és lluny de ser una universitat. Es tracta d’una escola de negocis només adreçada a professionals i on s’imparteixen cursets que no estan homologats. El repte passa per importar algunes assignatures de màsters internacionals per donar-se a conèixer.
Però el veritable maldecap per al govern ha sigut, un cop més, la batalla amb l’Adif per acabar amb les molèsties del tren d’alta velocitat (AVE) al seu pas per Vilafranca, on les vies de l’AVE tenen un enorme queixal que no està soterrat, i que provoca problemes acústics però també urbanístics, perquè divideix en dos la ciutat. Després d’un llarguíssim conflicte, l’Adif es va comprometre a estudiar com cobrir el tram, i l’Ajuntament podrà urbanitzar la llosa de ciment que es col·locarà sobre les vies. Què fer-hi serà un dels temes centrals del pròxim mandat.
Amb totes les cartes sobre la taula, el 24-M és un examen a l’experiment de la sociovergència a Vilafranca. Pere Regull, que es presenta per quarta vegada, ha apostat per una llista continuista amb l’objectiu d’ampliar el nombre de regidors per intentar governar en solitari. Regull té bona consideració al municipi. L’ajuda haver presidit durant cinc anys l’entitat més important de la ciutat, els Castellers de Vilafranca, i també haver fet el salt al Parlament, un fet que dóna rellevància a la capital del Penedès. Ara bé, hi ha qui el critica per no haver tret prou profit del contacte amb els consellers per escombrar cap a casa, en relació al problema de les vies del tren.
Els descosits del PSC
Els socialistes intentaran, precisament, evitar el creixement de CiU. Francisco Romero serà el candidat que intentarà recuperar l’alcaldia, reivindicant el llegat dels 30 anys de governs socialistes a Vilafranca i l’experiència del PSC a la ciutat. Però els socialistes poden desinflar-se per tres costats. Per la banda més espanyolista, amb el PP -que també intentarà aprofitar que Ciutadans i PxC no es presenten per arreplegar els seus potencials votants-, que per quarta vegada es presenta de la mà de Josep Ramon Sogas, un advocat amb 16 anys de trajectòria al consistori. També pel sector sobiranista el PSC -que ha sigut ambigu en la votació de mocions vinculades al procés- podria patir una notable queixalada d’ERC. Pep Quelart va anunciar que es retirava i el que va ser nomenat nou candidat, Jordi Rosell, mesos després va anunciar que plegava per “motius personals”. Al final, la llista republicana la lidera Mònica Hill, una tècnica mediambiental de la Mancomunitat del Penedès. Mai ha sigut regidora, però és coneguda al món polític de Vilafranca: va ser cap de llista de la CUP el 1991, i el 2007 va donar suport a la candidatura cupaire, ocupant la vuitena posició. No va ser fins a l’arribada d’Oriol Junqueras a la direcció d’ERC que va fer el pas al partit republicà.
El tercer descosit del PSC podria provocar-lo Vilafranca en Comú, la nova formació que aglutina ICV, Podem, Procés Constituent, el Partit Pirata i Avancem. L’encapçala el reconegut historiador vilafranquí Ramon Arnabat, que ha renunciat a la presidència de l’Institut d’Estudis Penedesencs -una entitat amb molt prestigi a la ciutat- per capitanejar el projecte, que aplega persones pròximes als socialistes. A més, qui aspira a consolidar-se és la CUP. Marcel Martínez, bibliotecari i activista cultural, s’estrena com a candidat, amb el repte de contradir els que pensen que els cupaires han tocat sostre a Vilafranca. I a tot això, la ciutat ha hagut de sobreposar-se a la desaparició de Caixa Penedès, ara dins de Banc Sabadell: a part de l’acomiadament d’un miler de treballadors, l’accés al crèdit es va endurir per a algunes empreses i entitats -com el club d’hoquei-, que van perdre un puntal econòmic. El 24-M pot començar una nova etapa a Vilafranca: queda per saber qui exercirà el lideratge des de l’Ajuntament.
PERE REGULL
És regidor des del 2003 i alcalde des del 2009, arran de la moció de censura a l’exalcalde del PSC. El 2011 va ser el primer candidat de CiU que va guanyar unes eleccions. Lidera la llista per quart cop.
FRANCISCO ROMERO
Aquest enginyer en telecomunicacions encapçala la llista per segon cop. És regidor des del 1999 i va ser alcalde del 21 de març al 20 d’abril del 2009. Una moció de censura el va apartar del càrrec.
MARCEL MARTÍNEZ
Membre d’entitats culturals i independentistes. És bibliotecari-documentalista i toca el sac de gemecs i la tarota en dos grups locals. S’estrena com a candidat.
JOSEP RAMON SOGAS
Aquest advocat lidera la candidatura del PP per quarta vegada. És dels regidors més veterans al consistori (suma 16 anys a l’Ajuntament). Aspira a créixer aprofitant que PxC i C’s no es presenten.
RAMON ARNABAT
Historiador. Ha renunciat a la presidència de l’Institut d’Estudis Penedesencs per liderar Vilafranca en Comú, la coalició formada per ICV, Podem, Procés Constituent, Pirates i Avancem.
MÒNICA HILL
Tècnica mediambiental. Encapçala la llista arran de la renúncia de qui havia de ser el candidat. El 1991 va ser cap de cartell de la CUP i el 2007 hi anava de vuit. És d’ERC des de fa quatre anys.
ELS CANDIDATS
REPTES
1
Reurbanitzar la llosa del tren
L’Ajuntament haurà d’urbanitzar l’enorme espai cimentat que taparà les vies del tren. Els partits ja han llançat les seves propostes: des de dedicar l’espai a equipaments culturals fins a enjardinar-lo. També es reclama un procés de participació ciutadana a l’hora de decidir el projecte final.
2
El futur passa per l’enoturisme
Si Vilanova té el turisme comercial i de platja, Vilafranca vol potenciar la cultura per reivindicar-se turísticament. El 2015 ostenta el títol de la Capital de la Cultura Catalana, però a llarg termini hi ha camp per córrer en l’enoturisme.
3
El model comercial
Comerç de proximitat al centre, nous establiments als barris perifèrics. Partint d’aquesta premissa, no hi ha consens sobre el model comercial: si s’ha d’obrir la porta a les franquícies o potenciar els negocis locals. Caldrà reobrir el debat per no desaprofitar inversions rellevants i, a la vegada, protegir els petits comerços.
4
La connectivitat amb Barcelona
La millora de l’Eix Diagonal (C-15), que enllaça Vilafranca amb Vilanova, Igualada i Manresa, no amaga les queixes pel servei ferroviari. Un intercanviador permetria que l’Avant s’aturés a Vilafranca i es pogués viatjar a Barcelona en 25 minuts.
5
Desplegar la vegueria
Vilafranca va liderar la lluita a favor de la vegueria del Penedès (Baix i Alt Penedès, Garraf i part de l’Anoia). Tot i que va quedar fora de la llei de vegueries, la vegueria del Penedès té reconegut l’àmbit funcional, que es desplega lentament. L’objectiu és reivindicar la singularitat de la zona per deixar de dependre de Barcelona o Tarragona.
