“Per què no obres una cadena de fruiteries en lloc d'una fruiteria?”

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } El més important de la majoria de projectes empresarials no és tenir una idea fantàstica o innovadora, sinó la viabilitat tècnica i econòmica. Aquesta i altres paradoxes de l’emprenedoria s’expliquen al llibre Escola d’emprenedors (Libros de Cabecera, 2011), de Ferran Peiró, Guillem Perdrix i Albert Torruella. El seu objectiu principal és, segons els autors, oferir punts d’avituallament als que comencen de zero un projecte empresarial.

Ser emprenedor comença a estar ben vist a casa nostra...

Ferran Peiró: Sí, però encara estem lluny del que passa a França o als EUA, on un emprenedor que ha intentat introduir un nou producte o servei i finalment no se n’ha sortit té un cert prestigi social. El que passa aquí és molt diferent, ja que hi ha força aversió al risc. Som, paradoxalment, més conservadors... Cal que aquesta mentalitat canviï.

Guillem Perdrix: També cal que els empresaris, els veritables generadors de la riquesa del país, tinguin més bona reputació...

Albert Torruella: A l’hora de tenir un negoci propi es diu que hi ha quatre fases: sensibilització, gestació, posada en marxa i consolidació. En les tres primeres fases un és emprenedor, i a partir d’aquest moment –la fase de consolidació–, empresari. Així que l’única diferència que hi ha entre un emprenedor i un empresari és el temps al capdavant d’un negoci.

Quins entrebancs trobeu que encara hi ha per emprendre avui dia?

F.P.: De vegades l’emprenedor té condicionants al seu costat mateix! Són uns quants els projectes abandonats perquè la parella, els pares o un amic l’han aconsellat que desisteixi de dur-lo a terme, amb arguments com “No t’emboliquis”, “Hi ha molta competència”, “Ara no és el moment”.

A.T.: Un entrebanc important perquè el negoci pugui créixer són les traves que hi ha per contractar personal. Les empreses que es creen són cada vegada de mida més reduïda. Hi ha pocs incentius al creixement de l’empresa...

F.P.: Contractes una persona i ja tens garrotada econòmica! Per això molts emprenedors no són gaire ambiciosos: “Vull obrir una fruiteria”, ens diuen. “¿I per què no crees una cadena de botigues de fruita?”, els diem nosaltres.

Els tràmits que cal fer, la paperassa que cal omplir, són altres entrebancs...

A.T.: Sí, però és un aspecte que de vegades es magnifica. És molt més important el convenciment que ha de tenir l’emprenedor sobre el seu projecte de negoci. L’índex d’emprenedoria d’un país, que a Catalunya el 2011 va ser del 5,08%, depèn d’altres factors –socials, culturals, econòmics, etc.–, no del volum de burocràcia.

F.P.: Tot i així sembla que hi podria haver una relació inversa entre activitat emprenedora i volum de burocràcia.

Què vol dir?

F.P.: L’estudi Global enterpreneurship monitor de l’any 2010 posa de manifest una realitat: hi ha una relació quasi directament proporcional entre la taxa d’activitat emprenedora i la dificultat en els tràmits per crear noves empreses.

Quines són les principals aptituds que considereu que ha de tenir un bon emprenedor?

F.P.: Molt bona capacitat de comunicació, de reflexió i de planificació, a més d’iniciativa i, esclar, sentit comú.

A.T.: L’emprenedoria no és una ciència exacta, però hi ha uns elements que poden ser decisius per a l’èxit, i sobretot per reduir el risc de fracàs: la formació, l’experiència en el sector i el coneixement del mercat, tant de la demanda com de la possible competència.

G.P.: D’emprenedors que comencen en un garatge de casa i acaben dirigint una gran empresa n’hi ha ben pocs, malgrat que ara se’n parli molt. La immensa majoria d’emprenedors no són números uns. Si ets emprenedor, has de saber quin és el valor afegit que pots aportar i fer-lo valer davant de qualsevol client potencial. De dissenyadors gràfics i d’arquitectes, per exemple, n’hi ha molts. Però no es tan fàcil trobar-ne que aportin realment alguns elements diferenciadors!