Al flamant candidat republicà en la cursa per a les pròximes eleccions presidencials als Estats Units, Ted Cruz, li agrada citar Sun Tzu, autor de L’art de la guerra, quan diu que “cada batalla es guanya abans de lliurar-se, escollint bé el terreny en què es farà la lluita”.

Si, tal com explica en aquest Dossier Planeta la Núria Ferragutcasas, Hillary Clinton jugarà la seva batalla presidencial en el terreny de les dones, Ted Cruz ja fa temps que ha marcat també el seu territori: “He passat una setmana a Washington, i ja tenia ganes de tornar a Amèrica”, va dir ara fa uns mesos en una convenció republicana a Texas, on va començar la seva carrera política com a ajudant de la campanya de Georges W. Bush.

L’Amèrica de Ted Cruz és la que renega dels republicans del Capitoli, massa tous a l’hora de pactar grans qüestions d’estat amb els demòcrates. És l’Amèrica que nega el canvi climàtic, la que s’oposa fermament a la regularització d’immigrants (tot i que l’economia nord-americana no en pot prescindir), la que defensa la pena de mort, la que rebutja el matrimoni homosexual o la que és capaç de fer una intervenció parlamentària de 21 hores (sí, vint-i-una) per obstaculitzar l’aprovació al Senat de la reforma sanitària. Aquesta marató d’oratòria no només va reunir les pitjors diatribes contra Barack Obama, sinó que també va incloure un conte llegit a les seves filles, que l’escoltaven des de casa, a Houston.

Diuen que hi ha dos tipus de senadors al Congrés nord-americà: els que legislen, i els que s’entrenen per fer la cursa cap a la Casa Blanca. Cruz, que abans de dedicar-se a la política ha sigut un prominent advocat, insisteix a dir que “tant en el món judicial com en el polític, la batalla essencial és on situes la narrativa”. Un relat aclamat per l’ultraconservador Tea Party i de vegades molest per a les altes esferes del Partit Republicà. Aquest any la batalla de narratives està servida. Que Déu ens agafi confessats!