EL VESPER SIRIÀ HA SIGUT un gran maldecap per a Barack Obama des de l’inici. El president nord-americà va mantenir-se impassible a la repressió de Baixar al-Assad contra la revolta popular inspirada en la Primavera Àrab per evitar empantanegar el seu país en una altra guerra després d’una dècada d’intervencions militars a l’Afganistan i l’Iraq.

Obama, doncs, va ignorar la guerra civil siriana tot i que va insistir un cop i un altre en la marxa d’Al-Assad, i va establir una línia vermella que va revelar la seva indecisió i falta d’estratègia clara en el conflicte. Els Estats Units, va dir, intervindrien si el líder sirià utilitzava armes químiques contra la població. Tot i així, el setembre del 2013, quan l’espionatge nord-americà havia provat que Al-Assad les havia utilitzat i tot estava preparat per a un atac aeri -al qual s’oposava el Congrés dels EUA-, Obama va canviar de parer. I va acceptar un pla de Rússia in extremis que permetia retirar les armes sense una acció militar.

ARMAR ELS REBELS SIRIANS. Una altra de les indecisions d’Obama en la guerra de Síria ha sigut la conveniència d’armar els rebels contraris a Al-Assad. Amb un equip dividit, el president nord-americà va decidir, en un principi, que era massa arriscat enviar armes. Un any després, l’abril del 2013, va canviar d’opinió i, finalment, va optar per un programa per armar i entrenar els rebels coordinat per la CIA.

A principis d’aquest mes, Obama va posar fi a aquesta operació i va admetre el seu fracàs, ja que només va aconseguir entrenar una seixantena de rebels. La Casa Blanca va dir que ara seguirien un nou pla: buscar líders rebels fiables a qui entregar les armes.

LA GUERRA CONTRA EL JIHADISME. L’auge de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria l’estiu de l’any passat va obligar el govern americà a canviar de nou la seva estratègia al Pròxim Orient. Obama, que buscava acabar amb les guerres del seu país en aquesta regió, va iniciar ordenar bombardejos contra els jihadistes amb l’ajuda d’aliats àrabs. Més tard, va ampliar la coalició contra l’Estat Islàmic fins a uns 60 països.

Tot i així, la intervenció militar ni té un pla clar ni ha obtingut els resultats esperats. D’altra banda, l’entrada de ple al conflicte sirià de Rússia ha complicat els càlculs d’Obama. El seu govern creu que el líder rus, Vladímir Putin, està més interessat a salvar Al-Assad, el seu aliat a la zona, que a derrotar l’EI.