ELS GRÀFICS 1 (a dalt) I 1 (a dalt)2 (a la dreta)

EXISTEIX UNA VENÈCIA NO TURÍSTICA? ¿Es pot mercantilitzar un paisatge de guerra? ¿El turisme sostenible és un concepte més del màrqueting? Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, 1.138 milions de turistes van viatjar a l’estranger durant el 2014, mentre que encara no fa 70 anys els considerats turistes no superaven els 25 milions de persones. Una part important del fenomen es deu al fet que els països asiàtics, i especialment la Xina, han passat a ser emissors de turistes. L’any 2000 hi havia voltant pel món prop de 10 milions de turistes asiàtics. El 2014 aquesta xifra s’havia multiplicat per 11.

El turisme és un dels sectors econòmics que més creixen a nivell global, i ho fa tant en països emergents com en les economies desenvolupades. Aquestes últimes dècades ha canviat l’escala del fenomen, però també l’essència del que avui dia es considera fer turisme, i finalment els models de negoci. A part de ser un fenomen transnacional, el turisme es veu modulat per múltiples factors cada vegada més rellevants, des de la societat que rep el visitant fins al patrimoni cultural, físic o immaterial, la situació política i social o el medi ambient.

Yolanda Onghena, investigadora i experta en dinàmiques interculturals del CIDOB, defineix el turisme com “un terreny de negociació entre les relacions sociopolítiques, financeres, ecològiques i culturals d’una globalització entesa com un procés dual, no com una etapa final”. Però, és tot turistitzable? ¿Hem d’adaptar els serveis als gustos i necessitats dels visitants que arriben buscant l’exotisme o la diferència? ¿Es pot convertir qualsevol realitat històrica, social o cultural en un valor de mercat? Els experts consideren que la majoria del que es coneix com a turisme de masses ha construït durant anys una ficció per ser consumida. Jordi Tresserras, director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural, considera que “cal passar de gestionar visitants a gestionar experiències, i això implica crear sinergies entre turistes i locals, pensar en persones amb drets i obligacions i generar interrelacions culturals”. Les variants que han aparegut intentant reforçar aquesta interrelació són moltes: des de l’anomenat turisme de realitat (dorm en una favela i experimenta el Brasil més pobre durant uns dies) fins a les experiències de turisme solidari, en què, durant uns dies, s’ajuda voluntàriament la comunitat local a desenvolupar un projecte. I és precisament aquesta relació més directa la que ha generat nous models de negoci, sobre els quals els agents tradicionals del turisme han perdut el control que tenien. Un cas de llibre és Barcelona. Segons Jordi Tresserras, es calcula que, per les plataformes que hi ha a la xarxa, actualment més de 7.000 persones ofereixen serveis turístics a Barcelona d’una manera informal o que no identificaríem amb la dels agents turístics convencionals. Un dels problemes actuals és que no hi ha xifres sobre el resultat econòmic obtingut. “Som davant de noves nomenclatures, ni consensuades ni regulades. Cal buscar una regulació, perquè en el fons el visitant que rep un servei també té uns drets i deures, i generar cadenes de producció entre petits, mitjans i grans empresaris, que creïn territoris on hi hagi un equilibri i un benefici mutu entre turistes i població local”. “Si no es troba aquest equilibri -assenyala Núria Benach, professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona- el perill és que els espais d’atracció turística es vagin reduint al seu valor icònic, que acabem fent una lectura reduïda i fragmentada dels llocs que visitem”.

Duccio Canestrini, antropòleg de la Universitat de Lucca, a Itàlia, i autor del llibre No disparen contra el turista, fa una àcida crítica al turisme blindat, sobreprotegit, que acaba creant un entorn fictici i desnaturalitzant l’objectiu de descoberta que mou algú a conèixer un entorn diferent. Canestrini assegura que “el turista del futur seguirà sent un il·lustre desconegut i buscant l’evasió, la natura, la diferència o les emocions, i esperant que algú l’ajudi a posar-ho en un context que li sigui plaent”. I què han de fer, doncs, els responsables del sector turístic? ¿Han perdut el control sobre els destins i les maneres d’arribar-hi? Greg Richards, professor de la Universitat de Tilburg, considera que una de les assignatures pendents és organitzar la informació que es multiplica a les xarxes, de la qual tenen el control els mateixos usuaris. “Ens caldrà fer una tasca molt elaborada d’administració de continguts. Hem de ser capaços de formular una història que interessi a la gent, que els atregui però també els impliqui”.