ELS ÚLTIMS REPRESENTANTS de la cultura viva més antiga de la Terra lluiten encara per la igualtat i contra la discriminació. Tot i viure en un país que es considera del Primer Món, els indígenes d’Austràlia viuen nivells d’atur, mortalitat i pobresa similars als dels països més pobres del món.

El moviment reivindicatiu més potent, el que agrupa totes les demandes d’aquest poble mil·lenari, és el que lluita per canviar la Constitució redactada el 1901 i considerada el document fundacional de l’Austràlia moderna. Però per als 669.900 indígenes australians, que representen un 3% de la població del país, és el document que perpetua la discriminació que han sofert des de l’arribada dels primers colons britànics el 1788. Encara avui la Constitució permet negar el vot als aborígens, que no van ser reconeguts com a ciutadans de ple dret fins al 1967, i preveu la possibilitat de fer lleis especials que afectin grups de ciutadans en funció de la raça. El professor de dret constitucional de la Universitat Nacional Australiana Ron Levy explica al diari ARA que canviar la carta magna és un imperatiu democràtic. Els líders dels principals partits polítics hi estan d’acord i més d’una vegada han expressat el desig de celebrar un referèndum per modificar-la. Però el problema són els detalls. “Hi ha punts de vista molt diferents sobre què s’hauria de canviar. Alguns demanen un reconeixement simbòlic al preàmbul, sense cap valor jurídic. Uns altres volen canviar els articles racistes de la Constitució del 1901”, explica Levy. “Com més substancials siguin els canvis, més oposició hi haurà per part de la resta d’australians. Però si no van prou lluny, aleshores seran els indígenes els que no hi votaran a favor i això restaria legitimitat al procés”, afegeix.

Per modificar la Constitució australiana cal un referèndum en què el sí guanyi per doble majoria. Això vol dir més de la meitat de vots afirmatius i una majoria del sí en quatre dels sis estats federals australians. “¿Com d’important és el canvi de la Constitució? Jo crec que és més aviat simbòlic. Al final no resoldrà els problemes que tenen els aborígens”.

Per a Richard Short la clau del canvi no és a les més altes instàncies de l’Estat, sinó al carrer. El 2012 va fundar la Sydney Story Factory. Situat al barri de Redfern, epicentre de la comunitat aborigen a Sidney, aquest centre anima els joves aborígens a recuperar les arrels dels seus avantpassats, sentir-se part de la comunitat i combatre les situacions de pobresa i discriminació que pateixen sovint. “Som una fàbrica d’històries. Volem ensenyar als nens la importància d’escoltar i d’explicar històries, activitats essencials en la cultura aborigen. Al barri, el govern queda lluny, però tenim la sort de ser a Redfern, el centre espiritual on bull la cultura aborigen a Austràlia”.