| Traducció: ALBA FERNÁNDEZ CANDIALPER RESOLDRE LA CRISI GREGA cal que Europa es fixi menys en el deute i se centri més en la justícia. No és simplement que Atenes hagi malgastat uns quants centenars de milers de milions d’euros: la majoria van ser robats. I, tot i així, la Unió Europea no ha fet gran cosa per obligar el govern grec a lluitar contra la corrupció d’alt nivell. La victòria de Syriza, el partit de l’esquerra radical, en les últimes eleccions s’ha interpretat com el rebuig dels votants grecs a les mesures d’austeritat. Però el que més desitgen els grecs és justícia i feina. La UE, obsessionada amb el pagament del deute, ha ignorat les dues aspiracions. Per entendre l’èxit de Syriza és important saber que la corrupció perpetrada per les elits ha desviat milers de milions d’euros del país. Pràcticament cada vegada que el govern grec comprava medecines, autopistes o armament, una part considerable del pressupost anava a parar a les mans equivocades. Els monopolis i oligopolis dirigits per famílies amb contactes polítics van eliminar qualsevol competència i van aconseguir controlar gran part de les entitats bancàries, mitjans de comunicació, empreses energètiques i de la construcció i altres indústries del país. Els intermediaris grecs solen guanyar milions d’euros gràcies a les comissions en contractes de defensa o amb la venda d’armament. (Guanyar comissions no és il·legal, però la manera com es dispensen sí que pot constituir un delicte.) Les forces aèries gregues no necessiten cap assessor per triar entre un F-16 o un Eurofighter, però ningú qüestiona aquesta pràctica. Mentrestant, els mitjans de comunicació grecs (la majoria dels quals en mans d’oligarques) no estaven disposats a estirar el fil i investigar aquests casos de corrupció. Segons un informe de l’ONG Reporters Sense Fronteres, Grècia ocupa el lloc 91 en la llista mundial de llibertat de premsa, per darrere del Kirguizistan, Libèria i Kuwait.

NO ES TRACTA D’IGNORAR ALTRES PROBLEMES com l’evasió fiscal, la desmesura del cos funcionarial, l’aplicació de regulacions asfixiants i el costum de practicar suborns a tots els nivells. El fet és, però, que la corrupció d’alt nivell ha provocat pèrdues immenses per a la població grega: segons un estudi fet el 2010 per la Institució Brookings, aquestes pràctiques provocaven la pèrdua de 20.000 milions d’euros anuals als comptes públics de Grècia. Votant Syriza, els grecs s’han rebel·lat, d’una banda, contra la indiferència de les elits gregues i europees davant la impunitat (i la desigualtat que contribueixen a perpetuar) i, de l’altra, contra l’austeritat. Però, per què la UE tanca els ulls davant l’evidència de la corrupció a Grècia? Una possible explicació seria que, perquè algú rebi un suborn, un altra persona ha de pagar-l’hi. Dels pocs casos que es van investigar a Atenes, la majoria involucraven grans empreses europees com Siemens, Daimler i el Deutsche Bank, acusades de subornar els seus interlocutors grecs. Això, sumat al fet que els moviments reivindicatius antiestablishment estan prenent força, fa perillar el suport als partits majoritaris de l’eix franco-alemany. Una altra explicació plausible és el pla de reducció del deute vinculat amb el creixement econòmic, proposat per Syriza. Però els grecs esperen alguna cosa més. La justícia i l’ocupació que tant anhelen només arribaran si l’estat de dret preval i els inversors se senten segurs a l’hora de fer negocis al país. El nou govern grec s’ha compromès a acabar amb la corrupció, un objectiu que la UE i els seus estats membres també haurien d’assumir com a propi. Grècia és el símptoma d’un problema europeu molt més extens. La Unió Europea hauria de recuperar la seva pròpia riquesa centrant-se en el seu veritable dèficit: la justícia. Aquest és el deute d’Europa amb les generacions futures.