El Rafael va treballar durant vint anys com a membre del servei diplomàtic cubà. Va passar per diverses ambaixades, a Europa i a l’antiga Unió Soviètica, fins que el van fer tornar a l’Havana. Allà, el sou de diplomàtic no donava per gaire, però el Rafael tenia tres actius importants: coneixement d’idiomes, un cotxe Lada en prou bon estat i contactes per aconseguir benzina del mercat negre. Sense pensar-s’ho gaire, va deixar el servei diplomàtic i es va obrir camí com a guia turístic. No podia anunciar-se enlloc, perquè a la Cuba de Fidel aquella activitat era il·legal. Però el boca-orella el va convertir aviat en l’home de referència per a empresaris europeus i canadencs que visitaven l’illa, agents artístics que buscaven músics cubans per portar-los a actuar a Europa i turistes que volien viure l’experiència de compartir la seva estada amb una família cubana. No calien telèfons mòbils ni correus electrònics. No existien. El Rafael movia tot sol una cadena de contactes, i de la resta se n’encarregava l’alta capacitat d’improvisació dels cubans. Era el que els anglosaxons anomenen un middleman o intermediari. Ara, quan els Estats Units i Cuba estan apunt de reobrir les seves ambaixades després de 54 anys d’interrupció, a Miami n’hi ha que es pregunten si aquest desgel servirà perquè Cuba evolucioni cap a la democràcia. També entre els cubans n’hi ha de reticents que qüestionen si realment estan preparats per a una nova invasió dels ianquis i si el que, durant dècades, ha sigut l’enemic número 1 serà capaç de respectar-los. Sí, el Rafael i el seu exèrcit d’ intermediaris estan a punt. Durant anys han esquivat la censura, les traves burocràtiques i fins i tot els comitès veïnals de defensa de la revolució per tenir una vida digna, trencar prejudicis i teixir un futur més lliure. Ara els ha arribat l’hora de fer-se respectar, ja no només per l’estranger carregat de dòlars, sinó, sobretot, pel seu propi govern i per la part més nostàlgica de la societat cubana massa acostumada a veure com el seu govern els regula l’autoestima.