DESPRÉS DE L’AIGUA, la sorra és el recurs natural més consumit al món, fins al punt que entre el 75% i el 90% de les platges de sorra natural estan desapareixent. Darrere d’un gra de sorra s’hi amaguen multitud de conflictes econòmics, socials i ambientals. Cada any al món se n’extreuen entre 47.000 i 59.000 milions de tones, més de la meitat per produir formigó, segons dades d’un informe de l’UNEP (el programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient) elaborat a partir de les investigacions realitzades pel documentalista Denis Delestrac, director del documental Sand Wars. Tot i que és present en molts productes d’ús quotidià, com el vidre, els plàstics, les pintures i la pasta de dents, el seu consum s’ha disparat de la mà de dos sectors: la construcció (sigui per fer carreteres, edificis o centrals nuclears) i la informàtica i l’electrònica per les propietats del silici com a semiconductor (per als ordinadors i els mòbils). En els últims 15 anys aquestes activitats han crescut a una velocitat molt més ràpida i desorbitada que la capacitat de regeneració de les platges. Platges i illes senceres han desaparegut, com explica Delestrac al seu documental. La sorra és avui un bé apreciat darrere del qual hi ha molts interessos econòmics, fins al punt que aprofitant el buit legal al voltant de la seva extracció s’han generat màfies que en països com l’Índia i Indonèsia s’han cobrat centenars de morts.

Tradicionalment la sorra s’ha extret de pedreres i de les lleres dels rius. Quan la demanda es va disparar, però, no n’hi havia prou. La sorra dels deserts no serveix perquè per les seves propietats físico-químiques no s’agrega, i l’única opció és la de la costa, a les platges o al mar, tot i que per la seva salinitat no serveix per a certs sectors de la construcció, ja que el sodi de la sal pot corroir les estructures metàl·liques. “Darrere de cada gra de sorra hi ha la història de la Terra”, va escriure la reconeguda ecòloga i divulgadora nord-americana Rachel Carson. El cicle natural pel qual la sorra arriba fins a la platja és molt llarg. Poden passar centenars o milers d’anys des que a dalt de la muntanya s’esmicola una roca, les miques les transporta un riu, les va erosionant fins que tenen un gruix per sota dels 2 mil·límetres, arriben a la platja i s’acumulen a les dunes o al fons marí. Segons estimacions conservadores de l’UNEP, d’acord amb les tendències registrades els últims anys, el consum mundial de formigó requereix el doble de la quantitat anual de sediments que cada any transporten els rius de tot el món.

UN GRA DE SORRA. La demanda des del sector de la construcció s’ha multiplicat per tres els últims 20 anys. Per fabricar formigó, per cada porció de ciment calen entre 7 i 8 cops més de quantitat de sorra. Als països asiàtics és on més ha crescut aquesta demanda, amb la Xina al capdavant, que el 2012 va absorbir el 58% de la producció mundial de ciment, amb una demanda que s’ha multiplicat per quatre en dues dècades. Tan sols en carreteres, l’any passat se’n van construir 146.400 nous quilòmetres. En el rànquing de consumidors la segueixen l’Índia (6,75%), els Estats Units (2%), el Brasil i Turquia. De manera localitzada hi ha alguns consumidors compulsius. Un exemple és Dubai, una de les ciutats amb una arquitectura més espectacular feta a base de l’explotació de treballadors immigrants de l’Índia, del Pakistan i de les Filipines i del consum de sorra. El Palm Jumeirah, un grup artificial d’illes en forma de palmera, va requerir 385 milions de tones de sorra, deu milions de metres cúbics de roques. L’edifici més alt del món, la Burj Khalifa Tower, també va consumir milions de tones de sorra. Un cop acabada la sorra autòctona, les constructores van continuar devorant la que els arribava de fora. Dels països pobres i també dels rics.

La sorra australiana va ser fonamental, tot i que les organitzacions ambientals australianes han intentat aturar les extraccions en una de les illes del continent, Stradbroke. Singapur és un altre dels grans consumidors de sorra. En 40 anys ha triplicat la seva població, de la mateixa manera que ha incrementat en un 20% la seva extensió, guanyant terreny al mar amb diferents tipus d’agregats. De fet, històricament són els principals importadors de sorra de tot el món, tot i que els últims anys les economies emergents els han passat al davant. És difícil calcular quanta sorra ha consumit Singapur durant dues dècades. L’informe de l’UNEP apunta que, tot i que Singapur ha declarat un consum de 517 milions de tones durant tot aquest període de creixement, hi ha la ferma sospita que ha de ser molt més gran, ja que hi ha constància de màfies locals. La sorra que consumeix Singapur prové majoritàriament d’estats veïns com Indonèsia, Malàisia, Tailàndia i Cambodja, on els més pobres es veuen abocats per pura necessitat a buidar de sorra els ecosistemes dels seus països. Són els traficants els que hi surten guanyant.

MÀFIES. La venda de sorra és un negoci altament lucratiu al qual s’han abocat les màfies d’alguns països. Actuen explotant la població local, que recull sorra amb carros o amb petites barques. Els més organitzats atraquen amb grans vaixells davant la costa i xuclen sorra. En el cas d’Indonèsia, la mineria de sorra fins i tot ha modificat les seves fronteres. Des del 2005 hi han desaparegut 24 illes, i la població local, que vivia de la pesca, en trobar-se amb uns fons marins malmesos sense peixos, ha passat a formar part dels que treballen per als que trafiquen amb sorra. Indonèsia va prohibir les exportacions de sorra el 2007, però se sap que una xarxa de funcionaris corruptes continuen signant permisos d’extracció. Al Marroc amb el tràfic il·legal algunes platges de l’Atlàntic, prop d’Essaouira, una zona turística, s’han transformat en un desolador paisatge rocós. La paradoxa és que es fa servir per a infraestructures turístiques, hotels i més bones carreteres. Un turisme que deixarà de ser freqüent si la costa es malmet. A l’Índia, tot i que hi ha una llei des de l’any 1957 que estableix que cal demanar permisos d’extracció al govern i pagar un 10% dels guanys que se n’obtinguin, el cert és que les màfies arrasen de forma il·legal amb la sorra, davant d’unes autoritats que fan els ulls grossos. Malgrat que és un secret del domini públic, ningú s’atreveix a plantar-hi cara, fins al punt que un dels pocs activistes que ho va denunciar va acabar mort i els que li donaven suport viuen amenaçats. Segons dades de l’organització internacional Costal Care, tan sols al districte de Thane cada dia es carreguen sis camions de sorra. A l’Àfrica les costes de Kènia, Libèria i Sierra Leone també pateixen aquest espoli.

SENSE PEIXOS I SENSE PROTECCIÓ. L’extracció de sorra del subsòl marí té un impacte important en la vida al fons del mar, en peixos, en coralls i en altres organismes. Però també a la costa, ja que modifica els corrents que, al seu torn, acaben buidant de sorra les platges per compensar el pendent. Agafar sorra de les dunes de les platges, tal com s’ha fet a la badia de Monterrey, a Califòrnia, també es tradueix en una erosió del litoral, que en aquest cas va de 0,5 a 1,5 metres per any. L’extracció de sorra a les vores dels rius també afecta les espècies que hi viuen i el cabal d’aigua, fins al punt de canviar el curs de rius sencers i, per tant, la seva desembocadura i l’aportació de sediments a les platges que en depenen. A l’Índia, per exemple, del llac Vemdanab se n’extreuen 1,2 milions de tones de sorra a l’any, cosa que ha ocasionat que la llera hagi disminuït entre 78 i 15 centímetres per any. A la Xina els abusos en les extraccions al llac Poyang han acabat per malmetre el mateix llac i també el cabal al riu Yangtze. A més de l’espoli de sorra, sobre les platges s’hi suma una altra amenaça: l’increment del nivell del mar previst a causa del canvi climàtic. Segons les estimacions més optimistes de l’IPCC, cap a l’any 2100 el nivell del mar pujarà entre 0,26 i 0,55 metres. Però, al mateix temps, la por pel que ha de venir està augmentant el consum de sorra per construir torres més altes, com és el cas de la capital de les Maldives, Male, que està important sorra per construir blocs de contenció a la costa i grans torres. La indústria que es genera al voltant de la sorra també suposa un impacte indirecte per al medi ambient. Durant el procés de producció del formigó es generen gasos d’efecte hivernacle. Per cada tona de ciment processada es produeixen 0,9 tones de CO2. En total, la producció de formigó és responsable del 5% de les emissions mundials d’aquest gas contaminant.