The New York Times / HaifaA l'Elika, un bar al barri de Hadar de la ciutat portuària de Haifa, un actor i terapeuta de trenta-i-pocs anys embolica una cigarreta i pren cafè amb el seu pare, un conegut actor d’Israel. El cambrer serveix cerveses a dues dones, mentre una jove de 22 anys amb el cap parcialment afaitat i tatuatges de colors està asseguda a terra treballant amb el seu portàtil.

Són només alguns clients en aquest racó de la vida social de Haifa, que s’assembla als barris urbanites més acomodats de Tel Aviv. Però aquí els joves cool són palestins, i han anat desplegant de manera molt conscient un espai secular, feminista i gay friendly.

“Haifa és un centre cultural i social per als àrabs, com Tel Aviv ho és per als jueus”, diu Abu Asil Wardeh, l’amo de l’Elika. “Aquí, en certa manera, hi ha llibertat”. “Tenim els nostres partits, els nostres llocs per trobar-nos, les nostres discoteques. Ballem, bevem i ho fem tot en àrab”, afegeix. “Tot això va començar a Haifa”.

Els àrabs representen una cinquena part dels vuit milions d’habitants que té Israel i en els últims anys han començat a expressar cada vegada més la seva identitat palestina, aliada amb els seus germans a Jerusalem Est, Cisjordània i la franja de Gaza. No obstant això, la seva vida pública a Haifa és un contrapunt laic que topa amb el conservadorisme de moltes de les comunitats àrabs d’Israel, en què el sexe abans del matrimoni és tabú, els joves solters poques vegades surten sols i tendeixen a casar-se amb qui han pactat les seves mares.

El liberalisme que es viu a Haifa és producte de la seva tradició cosmopolita. Per als joves, és fàcil sortir en aquesta ciutat aixecada sobre un turó costerut, on els jueus viuen a la part més alta i els àrabs prop del mar. Aquesta antiga ciutat obrera amb 280.000 habitants té unes quantes universitats i s’ha acostumat a la diversitat. Hi viuen 30.000 àrabs, un 10% de la població, incloent-hi musulmans i cristians i, en general, són més rics i amb més educació que la gran majoria dels àrabs que hi ha en altres parts d’Israel.

Això fa de Haifa un lloc confortable per als palestins més liberals que volen no només alliberar-se de les limitacions de les comunitats àrabs més conservadores, sinó també ser prop de la seva gent. “Si vius en un barri àrab, estàs envoltat per la comunitat. En canvi, si vius en un barri jueu, ets com un estranger, i això, si ets una dona àrab, dóna llibertat”, diu la Fidaa Hammoud, de 32 anys. “Hi ha moltes parelles de fet i dones grans que viuen soles sense haver de fer cas de les xafarderies”. La Fidaa es va traslladar a Haifa el 2011 després d’estudiar quatre anys a Barcelona. Viu amb la seva parella en un barri jueu on tenen un cafè palestí anomenat Rai. “Això no ho podríem fer a qualsevol lloc”, diu.

Ayed Fadel porta el Kabareet, un bar desacomplexat al soterrani d’un local amb les parets plenes de pòsters de pel·lícules àrabs antigues. “Vull que aquí tothom pugui sentir-se tal com és. Vull que una parella gai pugui sortir a la pista i fer-se un petó sense que la gent se’ls miri. Aquesta és la nova societat palestina que volem construir”. Fa uns mesos es va organitzar el Kooz Queer, el primer festival de cinema gai de Palestina. Donar al-Raya, un cafè que també funciona com a editorial, ha publicat fa poc El llibre del desig, un dels primers volums de l’eròtica moderna palestina.

L’escena palestina pròspera a Haifa és, en part, una reminiscència de la ciutat durant els anys 30 i 40, sota domini britànic, quan s’hi va desenvolupar una animada vida cultural àrab, que va morir amb la guerra del 1948, explica Mustafa Kabha, professor d’història palestina a la Universitat Oberta d’Israel.

La renaixença àrab liberal a Haifa va començar el 1998 amb l’obertura del Fattoush, un restaurant palestí seu de debats culturals i exposicions d’art. “En aquests cafès s’està fent una revolució”, diu Asakleh, de 23 anys. Va anar a viure a Haifa des del seu poble natal de Mughar, a Galilea. Reconeix que al principi el va sorprendre l’actitud llibertina de molts joves, quan a ell fins i tot li costava aprovar l’homosexualitat. “Ara estic a favor de les llibertats, socials, personals i individuals”, diu Asakleh. “Crec en la llibertat per al poble palestí, de manera que també hem de donar suport a les llibertats personals”.